Avui a les 09.45 hores, el president del Tribunal Suprem britànic, Lord Reed, llegirà el veredicte de la petició del govern escocès per saber si la decisió d’organitzar una altra consulta d’independència és un afer reservat al Parlament de Londres que només els diputats de Westminster poden aprovar. El govern d’Edimburg està pendent de presentar la llei del referèndum.

En la vista dels dies 11 i 12 d’octubre a Londres, el govern escocès va argumentar que es tracta d’un referèndum “consultiu” i que únicament pretén saber quina és l’opinió dels ciutadans escocesos, que “no hi haurà conseqüències legals” i que, encara que guanyés el sí en una consulta, caldrien negociacions amb el govern central per portar a terme la independència.

El govern central, per la seva banda, va dir que és “perfectament obvi” que qualsevol afer que faci referència a la unió de les quatre nacions que integren el Regne Unit depèn de Londres, que un projecte de llei del referèndum al Parlament d’Edimburg tractaria “de manera evident i directa sobre la Unió” i que està clar que la intenció del govern escocès no és “només fer una enquesta d’opinió”.

Nicola Sturgeon, ministra principal escocesa, vol un referèndum el 19 d’octubre del 2023. Hi ha una majoria proindependentista al Parlament d’Edimburg després de guanyar les eleccions regionals del maig del 2021 amb la promesa del referèndum. Sturgeon vol que Londres permeti la consulta com va succeir el 2014. El govern central s’hi nega, tot i l’evidència electoral i que el suport a la independència ja és del 52% a Escòcia.

Hi ha cinc resultats potencials avui. El primer seria la victòria del govern escocès. Això donaria llum verd a presentar l’esborrany de la llei del referèndum a Edimburg. Seria aprovat en qüestió de dies. Sturgeon pressionaria perquè Londres accedís a participar en la consulta. Caldria un acord polític al final. El segon resultat potencial seria la victòria del govern del Regne Unit. No seria el final per als nacionalistes, que esperen que una sentència en contra provoqui un sentiment col·lectiu d’injustícia i una onada de suport públic que acabi pressionant un cop més el govern de Londres. Sturgeon ha dit que, si passés això, convertiria les pròximes eleccions generals del 2024 en un referèndum de facto, és a dir, amb un vot únic sobre la independència.

El tercer resultat seria que els jutges declinin prendre una decisió, argumentant que el tribunal no ofereix opinions sobre qüestions hipotètiques, ja que la llei del referèndum encara no ha estat presentada. Als unionistes els agradaria aquest resultat perquè deixaria el govern escocès en una situació complicada sense bloqueig constitucional ni sensació d’injustícia. La proposta de llei podria ser impulsada pel mateix govern o per diputats. El govern britànic la impugnaria i el cas podria tornar als tribunals l’any vinent.

Hi hauria també dos desenllaços més en cas que els jutges oferissin una opinió no vinculant, el que es coneix en termes jurídics com a obiter dictum (dit de passada). Si donessin la raó al govern escocès, Sturgeon podria tirar endavant el projecte de llei i els advocats britànics ho denunciarien. Si avalessin el govern de Londres, això desencadenaria una gran disputa política.

Avui hi ha convocades fins a quinze manifestacions proindependentistes arreu del territori escocès. La principal, a Edimburg, tindrà la presència ja confirmada de diputats de l’SNP i de l’Alba. Han estat organitzades per plataformes ciutadanes proindependentistes i serà el començament d’una llarga mobilització a favor del dret a l’autodeterminació. Tot plegat porta a pensar que la sentència no serà decisiva i que, al final, agradi o no, les dues parts hauran de trobar una solució política.