Milers d’escocesos van sortir ahir pels carrers d’una quinzena de localitats del país per defensar el dret d’Escòcia a convocar un referèndum d’independència malgrat el veredicte en sentit contrari emès unes hores abans pel Tribunal Suprem britànic. Des d’Edimburg a Glasgow, passant per poblacions de la frontera amb el nord d’Anglaterra i de les illes Hèbrides i Òrcades, els manifestants van demostrar la determinació a continuar amb el procés impulsat per la ministra principal i líder del Partit Nacional Escocès (SNP), Nicola Sturgeon, per celebrar una segona consulta després que l’independentisme perdés la de setembre del 2014.

Actes més testimonials de suport als escocesos van tenir lloc també en sis ciutats europees, organitzats per Europe for Scotland, una entitat que fa campanya pel retorn d’una Escòcia independent a la Unió Europea, de la qual en van sortir el gener del 2020 en virtut del Brexit. Es van llegir missatges de solidaritat amb la causa del referèndum escocès a Brussel·les, prop de la seu del Parlament Europeu, i també a Berlín, Roma, París, Munic i Dublín.

En tots els actes es va subratllar el dret dels escocesos a decidir de manera democràtica el seu futur. Time for Scotland, organitzadora de les mobilitzacions arreu d’Escòcia, va emetre un comunicat després de conèixer la sentència de l’alt tribunal britànic en què els jutges deixen clar que cal l’autorització de Londres per organitzar un referèndum. Per l’entitat, aquest consentiment difícilment es produirà perquè, encara que la consulta no fos vinculant, una victòria del sí tindria un “pes democràtic” que no es podria ignorar. I el govern britànic, asseguren, no estaria disposat a repetir el precedent del 2012 –quan l’aleshores primer ministre conservador, David Cameron, va donar llum verd al referèndum– “perquè tenen por de perdre”.

Sobre el veredicte del Suprem, Lesley Riddoch, cap visible de Time for Scotland, va declarar: “No discutim amb els jutges. Gràcies a ells, el món veu ara la situació d’Escòcia. Estem atrapats en una unió sense escapatòria legal. I la solució –com han deixat clar els jutges– no és jurídica, sinó política. És un disbarat que un Parlament autonòmic necessiti el permís d’un tribunal per consultar el seu poble després de tantes eleccions i mandats guanyats per partits independentistes.”