Societat

Xina

Coronavirus

Rebel·lió per la covid zero

Les mostres de rebuig pels durs confinaments s’estenen per tota la Xina enmig d’una creixent onada d’indignació social

Les vigílies per la mort de deu persones en un incendi a Xinjiang esdevenen manifestacions públiques contra el règim de Xi

Han esclatat protestes en diverses ciutats i campus universitaris del gegant asiàtic

“Volem llibertat” i “Xi Jinping dimissió” són algunes de les consignes que criden els manifestants

“Volem llibertat”, “Xi Jinping dimissió” i “Fora el Partit Comunista” són algunes de les consignes que cridaven els participants en les protestes contra la dura política de covid zero imposada pel règim de Xi Jinping, que, aquest cap de setmana, han començat a estendre’s per diversos punts de la Xina.

El malestar per les dures restriccions anticovid, que inclouen llargs confinaments, fa temps que anava fent pòsit al llarg d’aquests més de dos anys de pandèmia, fins que l’incendi, dijous al vespre, en un bloc d’apartaments d’Ürümchi, la capital de la regió de Xinjiang, on resideix el gros de la minoria uigur, ha fet vessar el vas. Centenars de persones van manifestar-se pels carrers de la ciutat, demanant l’aixecament del confinament. “Hem estat tancats durant més de cent dies”, va dir un resident a mitjans estrangers. “Hi va haver deu vides perdudes i hem estat tancats durant més de tres mesos”, asseguren els residents d’Ürümchi.

La tragèdia ha estat la metxa ’espurna que ha fet esclatar les protestes en diverses ciutats del gegant asiàtic, entre què Xangai. Al carrer Ürümchi de la capital financera del gegant asiàtic, ahir a la matinada, una vigília per les víctimes del foc va convertir-se en una protesta contra el règim i la política zero covid. La majoria eren joves que cridaven “volem llibertat”. Sostenien un foli en blanc, que s’ha convertit en el símbol de les protestes. També es van sentir proclames contra Xi Jinping i el Partit Comunista, un fet inèdit, tenint en compte que no s’havien sentit proclames d’aquest tipus des de l’arribada de Xi al poder, el 2013. De fet, les protestes presencials són inusuals a la Xina, on el règim no deixa espai a la dissidència, cosa que l’obliga a difondre les seves inquietuds, preocupacions i lluites a les xarxes, on la censura juga el seu paper.

Segons el portal especialitzat What’s On Weibo, nombrosos comentaristes a la xarxa social Weibo –equivalent xinès del vetat Twitter– van manifestar el seu suport a la vigília. A la tarda, els joves van tornar a manifestar-se a Xangai. Un dels vídeos compartits a les xarxes mostra un jove que, amb un ram de flors a la mà, intenta fer un discurs en una zona molt concorreguda i de les més populars entre els joves de la ciutat, abans de ser detingut per agents de paisà.

També hi va haver protestes en altres punts del gegant asiàtic, com ara Pequín. Centenars d’estudiants de la prestigiosa Universitat Tsinghua de la capital xinesa es van manifestar, ahir, contra la política anticovid del règim xinès, segons imatges i vídeos difosos a través de les xarxes socials. La protesta va tenir lloc després que, dissabte al vespre, hi hagués hagut una vetlla per la tragèdia d’Ürümchi en un altre campus, el de la Universitat de Pequín. Es van sentir La internacional i crits de “Llibertat o mort”. Segons altres vídeos difosos a les xarxes, també hi va haver protestes a Nanquín, a l’est de la Xina, així com a Xian i Wuhan, al centre, i també, segons sembla, a la metròpoli industrial de Canton, al sud. En fotos i vídeos penjats a les xarxes, a la Universitat de Nanquín es veuen grups de manifestants aixecant folis en blanc i cantant l’estrofa de l’himne xinès “Els que us negueu a ser esclaus, alceu-vos.”

Les protestes són l’esclat d’un malestar social que fa temps que s’estava acumulant i que ja havia donat mostres de l’alta tensió que es vivia amb la revolta de centenars de treballadors a la fàbrica d’iPhone més gran del món, a la ciutat de Zhengzhou, inicialment motivada pel retard en el pagament dels salaris, però que va acabar esdevenint una rebel·lió contra les dures condicions de confinament.

L’estratègia covid zero va ser ratificada en el recent congrés del Partit Comunista. Les draconianes mesures es deuen, en part, als baixos nivells de vacunació a la Xina i a l’esforç per protegir les persones grans. Les restriccions, tests i llargs confinaments estan provocant un gran cansament entre la població, que fins ara ho havia aguantat, però que veu que, malgrat les estrictes mesures, el nombre d’infeccions continua pujant.

I és que els casos de covid segueixen augmentant a la Xina. Tant és així que el país ha marcat el rècord diari de contagis des de l’inici de la pandèmia, la pitjor dada des del gener del 2020, malgrat els estrictes protocols. Les xifres de nous contagis van batre, ahir, rècords per quart dia consecutiu, després que la Comissió de Sanitat hagués informat de 39.791 casos detectats dissabte, de què 36.082 (un 90,7% del total) són asimptomàtics segons els estàndards de la institució. La Xina és l’única gran economia del món que encara busca eradicar completament el virus dins del seu territori amb confinaments de ciutats senceres, aïllament de contactes de positius i tests massius.

A la capital xinesa, Pequín, el nerviosisme s’ha disparat per l’increment de casos malgrat que té unes xifres de poc més d’un miler de casos i la immensa majoria són asimptomàtics. La xifra, però, és la més alta de la ciutat des de l’inici de la crisi. Les autoritats han imposat restriccions a diversos barris i escoles, restaurants i comerços han tancat per temor que els imposin una quarantena, mentre que el cansament i la fatiga mental dels xinesos continua augmentat.

1,8
milions
de persones, aproximadament, estan en quarantena a la Xina, segons dades de la Comissió Nacional de Sanitat xinesa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.