Canton, al sud de la Xina, reobrirà de diversos districtes que estaven confinats, enmig de l’escalada de descontentament per aquestes mesures.

L’autoritat sanitària local ha informat aquest dimecres de l’aixecament de les restriccions als districtes de Panyu, Liwan, Tianhe, Conghua i Huadu. Al de Haizhu, el més colpejat pel virus, es permetrà, “en principi”, que alguns dels contactes propers de contagiats es confinin avui a casa seva en comptes d’haver de fer-ho als centres comunitaris habilitats.

L’anunci es produeix després d’una nit de protestes a la ciutat en les que s’han produït xocs entre residents i la policia, que intenta reprimir qualsevol manifestació contra les draconianes mesures imposades per la política de covid zero del govern de Xi Jinping.

Durant la nit s’han produït enfrontaments entre residents i policies antidisturbis vestits amb equips de protecció individual (EPI), segons mostren diversos vídeos difosos a les xarxes socials. En altres imatges publicades a Twitter –prohibida a la Xina- s’hi veuen desenes de policies avançant en formació cap a les tanques que els manifestants havien enderrocat, manifestants llançant ampolles als agents, corredisses arran de les càrregues policials i detencions de manifestants.

Tot i que no està clar l’origen dels disturbis, diversos testimonis compartits a les xarxes socials apunten que tot ha començat per una disputa sobre les restriccions imposades a la ciutat, on viuen unes 15 milions de persones i que pateix força l’onada de rebrots de la Covid-19 a la Xina, que està deixant xifres rècord de contagis.

També circulen a les xarxes alguns comentaris que afirmen que l’estació de tren de la ciutat ha estat bloquejada i molts passatgers han quedat atrapats.

Els milers de noves infeccions diàries a Canton han portat en els últims mesos a tancaments de nombrosos districtes, contra els quals s’han acabat rebel·lant alguns residents.

Moltes de les persones confinades són emigrants de zones rurals que han hagut de buscar refugis improvisats.

El descontentament generalitzat a tot el país per les mesures restrictives ja ha provocat en els darrers dies protestes a altres ciutats xineses, com Pequín i Xangai, on els manifestants han mostrat el seu rebuig a les restriccions i han mostrat fulls de paper en blanc que representaven la seva oposició a la censura. Les dues ciutats estan ara en aparent calma però les autoritats han començat a buscar els participants en les manifestacions, segons ha pogut saber l’agència EFE.

A Zhengzhou, al centre del país, les autoritats han anunciat avui la “represa ordenada” dels negocis i han publicat una llista dels edificis considerats d’“alt risc” pel virus i que han de romandre tancats. Aquesta ciutat, que acull la principal fabrica de telèfons mòbils iPhone a la Xina, va viure la setmana passada una seguit de protestes contra els confinaments.

Advertències del règim
A nivell oficial, l’única menció a les protestes l’ha fet el portaveu d’Exteriors, Zhao Lijian, que preguntat sobre la frustració generalitzada per les protestes ha respost que tal consideració “no s’ajusta a la realitat”.

Sense referir-se explícitament a les protestes, el màxim òrgan del governant Partit Comunista de la Xina (PCX) –que controla les forces de seguretat– ha advertit aquesta nit en un comunicat que emprendrà “mesures enèrgiques” contra les “activitats d’infiltració i sabotatge” provinents de “forces hostils”.

La Comissió Central d’Afers Polítics i Legals del PCX ha advertit també que no es toleraran “actes il·legals que pertorbin l’ordre social”.

Menys contagis
Mentrestant, les xifres de nous contagis de Covid s’han reduït aquest dimecres després de cinc dies d’augments consecutius, amb 37.828 casos detectats el dia anterior, dels quals 33.540 (un 88,6 %) són asimptomàtics segons els estàndards de la institució.

Si bé les xifres d’infeccions i morts (oficialment, 5.233) són baixes en comparació amb altres països, la implacable política de covid zero ha generat frustració per les seves severes mesures restrictives, com l’aïllament de contagiats, els estrictes controls fronterers, les campanyes massives de proves PCR i els confinaments generalitzats.

L’estratègia es manté vigent des del 2020, malgrat els símptomes d’esgotament, i ha provocat també una desacceleració del creixement econòmic, ha interromput cadenes de subministrament i afectat els mercats financers.

El govern defensa que la seva política ha salvat milions de vides i que si hi renuncia el país patiria un col·lapse hospitalari i un augment sobtat de morts, especialment entre la població gran, un dels grups més vulnerables però també un dels més reticents a vacunar-se. L’executiu va assegurar ahir dimarts que “accelerarà” la immunització d’aquest col·lectiu, però no va explicar com els convenceria.