Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa
Brussel·les estudia utilitzar actius russos per impulsar la recuperació d’Ucraïna
La Unió Europea podria confiscar béns congelats si demostra que estan vinculats a activitats criminals
La Comissió vol crear un tribunal especialitzat per jutjar els “crims” comesos al país veí
La Comissió Europea (CE) estudia les opcions que permetrien confiscar els actius russos que han estat congelats per les sancions de la Unió Europea (UE) i destinar-los a la reconstrucció d’Ucraïna. Brussel·les també vol crear un tribunal especialitzat per jutjar els “crims” comesos per Rússia al país veí.
“Rússia i els seus oligarques han de compensar Ucraïna pels danys patits i cobrir els costos de la reconstrucció del país. I tenim els mitjans per fer que Rússia pagui”, ha assegurat la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, en un missatge difós aquest dimecres a les xarxes socials.
En aquest sentit, ha apuntat que la UE i els seus socis del G7 (Estats Units, Canadà, Japó i Regne Unit) ha bloquejat 300.000 milions d’euros de les reserves del Banc Central rus com a conseqüència dels diferents paquets de sancions adoptats pel seu atac a Ucraïna, i també ha congelat uns 19.000 milions d’euros dels oligarques russos. “A curt termini podem crear amb els nostres socis internacionals una estructura per gestionar aquesta fonts i invertir-los”, ha assegurat Von der Leyen. “Aquests fons podran ser utilitzat perquè Rússia pagui per tots els perjudicis provocats a Ucraïna”, ha insistit.
La cap del govern comunitari ha assegurat que treballaran per un “acord internacional” amb els socis internacionals per “fer-ho possible”. “Plegats, trobarem les maneres legals d’aconseguir-ho”, ha reblat.
“Els horribles crims de Rússia no quedaran impunes”, ha sentenciat.
Cal establir un delicte
La legislació europea no permet confiscar els actius congelats tret que aquests estiguin vinculats a la comissió d’un delicte. Brussel·les explora fa mesos com facilitar aquesta confiscació i sospesa mesures com que les violacions de les sancions europees es pugui considerar un delicte, una possibilitat que ha estat aprovada aquesta mateixa setmana.
Sobre aquesta base, la Comissió preveu presentar divendres una proposta de directiva per confirmar aquest delicte i fixar les penes associades, que es vincularia a la directiva per reforçar la recuperació i confiscació de fons, presentada al maig i pendent del vistiplau dels Vint-i-set.
Aquesta directiva planteja donar més poders a les autoritats nacionals per confiscar béns; facilitar la confiscació encara que no hi hagi una condemna al propietari dels actius, i ampliar els delictes que poden derivar en la confiscació, incloent la participació en organitzacions criminals que trafiquin amb armes, persones o béns culturals, entre d’altres.
D’altra banda, Brussel·les planteja possibles opcions per canalitzar els rèdits que es podrien obtenir dels actius russos confiscats per la reconstrucció d’Ucraïna, ja sigui transferint-los a un fons o el pressupost de la Unió Europea o creant un instrument internacional per a la gestió d’aquests actius de manera temporal.
“Podria explorar-se amb els socis internacionals que han adoptat sancions similars si es podria posar en marxa una gestió activa dels actius congelats i immobilitzats, en particular dels actius líquids d’empreses estatals i del Banc Central de Rússia i entitats afiliades”, assenyala el document de la Comissió.
Això permetria tenir uns ingressos “estables i previsibles” per a la reconstrucció d’Ucraïna, però requeriria crear instruments financers “preferiblement a nivell internacional”, afegeix.
La idea seria utilitzar aquest sistema de forma temporal, per exemple fins que s’aconsegueixi un acord de pau entre Ucraïna i Rússia, ja que la legislació internacional preveu que els actius han de ser retornats al seu propietari, en aquest cas Moscou, una vegada les sancions siguin aixecades.
La Comissió no té, però, una estimació del valor dels actius líquids que podrien ser transferits a aquest potencial fons, un càlcul per al qual requereix la col·laboració d’Estats membres, bancs centrals nacionals i socis internacionals, han explicat fonts comunitàries.
El document d’idees de l’Executiu comunitari, que ha estat presentat als 27 països de la UE, insisteix que com a primer pas s’ha de reforçar la identificació i el seguiment dels actius congelats, així com la informació que els Estats proporcionen sobre la situació al seu territori.
Rússia adverteix a la UE de mesures de represàlia si confisca actius congelats
Rússia ha advertit avui a la Unió Europea (UE) de mesures de represàlia si confisca els actius russos que han estat congelats per les sancions comunitàries que se li han imposat per la seva campanya militar a Ucraïna i els usa per a la reconstrucció del país. “Advertim una vegada més que si es tracta d’una confiscació real de la propietat dels ciutadans russos, les empreses, les reserves estatals del nostre país, inevitablement es prendran mesures adequades per part de Rússia”, ha assenyalat la portaveu d’Exteriors, Maria Zakhàrova, en la seva roda de premsa setmanal.
Zakhàrova ha assegurat que les mesures seran “recíproques i reals” i “no de paraula. La responsabilitat de les seves conseqüències, fins i tot per als interessos de les empreses europees, recaurà únicament a Brussel·les”.
La Comissió Europea (CE) va presentar aquest dimecres opcions per a confiscar els actius russos congelats per a fer-los servir en la reconstrucció del país en col·laboració amb socis internacionals. “Amb els nostres socis, ens assegurarem que Rússia pagui per la devastació que ha causat amb els fons dels seus oligarques i actius del seu banc central”, va tuitar la presidenta de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen.
La Unió Europea ha congelat actius privats russos per valor de 18.900 milions d’euros a conseqüència dels diferents paquets de sancions adoptats pel seu atac a Ucraïna, mentre que hi ha 300.000 milions de dòlars (uns 289.000 milions d’euros) de reserves del Banc Central Rus immobilitzades entre els països de la UE i els seus socis del G7 —EUA, el Canadà, el Japó i el Regne Unit—.
Tribunal especialitzat
La UE també explora el laberint legal per jutjar els responsables russos per crims de guerra, de lesa humanitat i per l’agressió a Ucraïna, però les pròpies autoritats comunitàries reconeixen la dificultat jurídica per portar aquesta empresa a bon port.
“Rússia ha de pagar pels seus horribles crims, inclòs el d’agressió contra un estat sobirà. És per això que, mentre continuem donant suport al Tribunal Penal Internacional (TPI), proposem crear un tribunal especialitzat, amb el suport de les Nacions Unides, per investigar i perseguir els crims russos”, ha defensat von der Leyen en un videomissatge aquest dimecres. “Estem preparats per treballar amb la CPI per aconseguir el més ampli suport internacional per aquest tribunal especialitzat”, ha afegit.
L’executiu europeu ha remès als Estats membres de la UE un document amb els diferents camins d’aquest complicat laberint legal, que en primer lloc passaria per investigar i jutjar els crims de guerra i de lesa humanitat que Brussel·les atribueix a Moscou, amb el suport del TPI.
Si la Fiscalia d’aquest tribunal internacional amb seu a la Haia pot “construir casos sòlids de crims de guerra, crims de lesa humanitat i genocidi”, els sospitosos podrien, en última instància, ser “entregats al TPI després de l’emissió d’ordres d’arrest”, segons fonts comunitàries.
Però ÉS improbable que Moscou lliuri a cap sospitós i, en qualsevol cas, el TPI “no podria jutjar els principals líders russos durant l’exercici del seu càrrec” perquè gaudirien d’immunitat.
Una altra possibilitat seria fer que Rússia retés comptes pels esmentats crims a través d’investigacions obertes en 14 Estats membres de la UE, alguns dels quals han remès el cas a Eurojust.
Si prospera aquesta via en un país amb jurisdicció penal sobre els crims de lesa humanitat i crims de guerra presumptament comesos per les forces russes a Ucraïna, s’aplicarien les normes processals nacionals per aquests supòsits. Però això requereix que els líders russos en qüestió estiguin “presents al territori d’un Estat membre”.