Estat espanyol
Interior revela que Sánchez va rebre una carta bomba dijous passat
Els serveis de seguretat de la Moncloa van interceptar el 24 de novembre un sobre amb “material pirotècnic”, similar als que han rebut l’Ambaixada d’Ucraïna a Madrid, una fàbrica de Saragossa i la base de Torrejón
L’Audiència Nacional espanyola investiga cinc paquets explosius, inclòs un detectat avui mateix a la seu del ministeri de Defensa
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va rebre una carta bomba la setmana passada, segons ha revelat aquest dijous el ministeri d’Interior.
La Policía Nacional ha comunicat avui a l’Audiència Nacional espanyola que el passat 24 de novembre van interceptar i neutralitzar un sobre amb “material pirotècnic” adreçat al cap de l’executiu espanyol. Es tracta d’un paquet similar als que han rebut l’Ambaixada d’Ucraïna a Madrid, una fàbrica d’armes de Saragossa i la base aèria de Torrejón.
Durant les tasques de cribratge i filtratge de la correspondència, el departament de seguretat de la Presidència del govern va detectar “un enviament postal sospitós”. El sobre, dirigit a Sánchez, havia estat remès per correu ordinari, segons detalla Interior avui en un comunicat.
Els serveis de seguretat de la Moncloa van activar els protocols pertinents i, després d’acordonar la zona, van realitzar la detonació controlada del sobre.
Arran d’aquest fets la Policía Nacional ha iniciat una investigació reservada que dirigeix la Comissaria General d’Informació, en el marc de la qual es realitzen les recerques i anàlisis pertinents.
El mateix dia la secretaria d’Estat de Seguretat del ministeri d’Interior va ordenar a la Policía i la Guàrdia Civil que extremessin les mesures de protecció de les administracions i edificis públics, sobretot en els controls del correu.
Els investigadors creuen que el sobre podria contenir una “substància similar a la que s’utilitza en els artefactes pirotècnics”, però estan a l’espera dels resultats definitius de les anàlisis realitzades per confirmar-ho.
Els fets ja han estat posats en coneixement del Jutjat d’Instrucció número 4 de l’Audiencia Nacional, que aquest dimecres va obrir diligències després de la deflagració del paquet bomba enviat a l’ambaixada d’Ucraïna a Madrid, en la que va resultar ferit lleu un treballador de la mateixa.
Artefactes similars
Segons el departament d’Interior, la carta enviada a Sánchez era “similar per les seves característiques i contingut” a la que van rebre la legació diplomàtica i l’empresa d’armes Instalaza de Saragossa, així com la que ha estat interceptada aquesta matinada a la base aèria de Torrejón de Ardoz. Els quatre fets ja estan en coneixement de l’Audiencia.
Després del succés, Interior va ordenar incrementar la seguretat també al voltant de les legacions consulars i a altres àmbits que necessiten “especial protecció”. Aquestes mesures se sumen al reforçament de la seguretat des de l’inici de la guerra a Ucraïna.
El secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez, ha confirmat en roda de premsa que l’Audiència Nacional espanyola ha obert diligències en relació amb l’enviament de cinc cartes bombes, inclosa la rebuda aquest dijous al matí al ministeri d’Interior. El tribunal investiga els fets com a terrorisme.
Pérez ha detallat que les cinc cartes incendiàries són “similars característiques” i de “fabricació casolana”. Els sobres són de color marró i contenen un component similar al que s’utilitza en pirotècnia, i que provoca una deflagració. És a dir, que és un artefacte flamíger que produeix una flamarada i no una explosió. A més, els primers indicis fan pensar que han estat enviats des del propi “territori espanyol”.
Tres de les cinc sobres han estat detonats de manera controlada –els de la Moncloa, Defensa i l’empresa d’armes– i el d’Ucraïna va deflagrar. L’únic que ha estat “neutralitzat” sense destruir-lo és l’enviat a Torrejón de Ardoz. La policia analitza ara aquest paquet per obtenir més informació “tant de l’embolcall com del material i el mecanisme de detonació”.
El secretari d’Estat no ha volgut donar més detalls, com si incorporaven algun missatge, per tal de preservar la investigació.
Fonts pròximes a la investigació han explicat a l’agència EFE que quatres de les cartes tenien les direccions escrites amb la mateixa lletra, amb bolígraf i en majúscules, i que d’alguna manera estan relacionades amb la guerra d’Ucraïna, menys la dirigida a Sánchez, que no s’ha pogut precisar. Fonts jurídiques sí que sostenen que són totes iguals, inclosa l’enviada a la Moncloa. A més, asseguren que la policia n’investiga l’origen sense descartar cap hipòtesi.
Crida a la “tranquil·litat”
El responsable de Seguretat ha fet una crida a la tranquil·litat davant aquests successos i ha recordat que les forces i cossos de seguretat han demostrat “amb escreix” la seva “professionalitat i eficiència” davant aquestes situacions i la capacitat de “reduir al mínim el risc”.
En aquest sentit, ha defensat que les mesures se prevenció adoptades fa una setmana han funcionat excepte en el cas de l’Ambaixada d’Ucraïna, ja que l’ordre inicial no contemplava aquests edificis. No obstant això, ha insistit que el sobre enviat a la delegació diplomàtica va provocar una “deflagració”, és a dir, una combustió sobtada sense “explosió”.
Per tot plegat, no creu que els fets tinguin prou entitat per elevar el nivell d’alerta antiterrorista.
Rússia condemna els fets
Rússia s’ha desmarcat aquest migdia de les cinc cartes bomba interceptades fins ara a l’Estat espanyol, entre les quals la que ahir dimecres va produir una deflagració a l’Ambaixada d’Ucraïna a Madrid.
L’ambaixada de Moscou a Madrid ha declarat en un breu comunicat publicat a les xarxes socials que “qualsevol amenaça o acte terrorista, més encara els dirigits contra una missió diplomàtica, són totalment condemnables”.
— Rusia en España (@EmbajadaRusaES) December 1, 2022
Ni Fiscalia ni Audiència Nacional van ser informades
Ni Fiscalia ni cap jutjat de l'Audiència Nacional van ser informats en el seu moment del sobre incendiari rebut el passat 24 de novembre en el palau de la Moncloa dirigit al president del govern espanyol, i no ha estat fins a la deflagració d'un similar en l'ambaixada d'Ucraïna aquest dimecres quan se'ls ha informat d'aquest succés.
L'obertura d'unes diligències per un presumpte delicte de terrorisme per part del jutge de guàrdia aquesta setmana en l'Audiència Nacional, José Luis Calama, i l'aparició de nous sobres en les últimes hores ha portat ara a la Policia a posar en coneixement tant d'aquest Jutjat, el central d'instrucció número 4, com de la Fiscalia d'aquest tribunal, l'existència d'aquest sobre sospitós rebut en Moncloa la setmana passada.
Defensa rep una cinquena carta bomba
Els serveis de seguretat del ministeri de Defensa han interceptat aquest dijous una carta amb material explosiu, la cinquena d’aquests característiques detectada en pocs dies, adreçada a la titular del departament, Margarita Robles
El paquet ha estat detectat poc abans de les deu del matí al filtre de seguretat del ministeri, amb seu al Passeig de la Castellana de Madrid. Els serveis de seguretat han donat l’avís a la Guàrdia Civil, que ha desactivat l’artefacte cap a un quart de dotze, segons ha explicat en roda de premsa el secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez.
Brussel·les alerta que els paquets explosius a Espanya són “incidents molt greus”
La Comissió Europea (CE) ha afirmat aquest dijous que els paquets explosius que s’han interceptat en les últimes hores a l’Estat espanyol són “incidents molt greus”, tot i que Brussel·les no ha volgut “especular” sobre l’origen.
“Són incidents molt greus i seriosos i, naturalment, estem en contacte amb les autoritats a Espanya que investiguen què ha passat”, ha dit el portaveu d’Exteriors de la Comissió Europea, Peter Stano, en declaracions recollides per Televisió Espanyola.
Stano ha assenyalat que “en aquest moment és molt difícil especular” sobre l’origen dels paquets, “perquè cal veure les conclusions de la investigació”. “Després discutirem si hi ha conseqüències, si això són incidents aïllats o incidents coordinats”, ha apuntat el portaveu.
Brussel·les no té “en aquest moment” informació que hagin passat fets similars en altres països de la UE