El 17 de juny passat l’aleshores ministra britànica de l’Interior, Priti Patel, va firmar l’ordre per extradir Julian Assange als EUA perquè se’l pugui jutjar per espionatge. El cofundador del portal Wikileaks està pres des de fa tres anys al centre de màxima seguretat de Belmarsh, a Londres, després d’haver-ne passat gairebé set tancat a l’ambaixada de l’Equador a la capital britànica per evitar, precisament, ser lliurat a la justícia nord-americana.

Els EUA volen que respongui de disset delictes d’espionatge i intrusió informàtica per haver divulgat a Wikileaks documents classificats relatius al centre de detenció de Guantánamo o a les guerres de l’Afganistan i l’Iraq. Amnistia Internacional ha denunciat que el podrien condemnar a fins a 175 anys de presó per haver tret a la llum uns documents secrets que, “entre altres coses, informaven de possibles crims de guerra comesos per l’exèrcit dels EUA”. “El que va fer Assange és la feina habitual dels periodistes d’investigació, i no s’hauria de castigar. La seva persecució és un atac a la llibertat d’expressió”, hi afegeix l’ONG, tot advertint sobre les “violacions dels drets humans” a què estaria exposat en cas d’extradició. Fa cinc mesos, Assange va presentar davant del Tribunal Superior de Londres una petició per recórrer contra l’extradició però, mentrestant, les pressions des de la societat civil internacional per frenar la seva entrega no cessen. Aquesta setmana, els mitjans de comunicació que van difondre els documents filtrats per Wikileaks –com ara The New York Times, Le Monde o The Guardian– van demanar a Washington que abandoni el procés judicial en contra seu. Ahir, al cinema Maldà de Barcelona, es presentava Ithaka, una pel·lícula australiana estrenada l’any passat que relata la campanya que ha dut a terme el pare d’Assange per alliberar el seu fill. “L’hem estat seguint durant dos anys i mig. És un documental intimista, observacional”, explicava a aquest diari Adrian Devant, un dels coproductors del film, que va obrir ahir el 19è Festival de Cinema de Drets Humans de Barcelona. Devant, que, a més, és germà de Stella Morris, la dona d’Assange i membre del seu equip legal, denuncia la “situació extrema” que viu el periodista australià. “L’ONU ha dictaminat que la seva és una detenció arbitrària i que se l’ha torturat psicològicament. Des de fa quatre anys és a Belmarsh, conegut com el Guantánamo del Regne Unit, en règim d’aïllament.”

Devant confia que el recurs per paralitzar l’extradició podrà seguir el seu curs i, en cas contrari, avança que, possiblement, s’acudiria al Tribunal Europeu de Drets Humans. “Però això no seria cap garantia per aturar l’extradició.” I si la via judicial falla, hi ha encara la política. Explica que Assange i la seva defensa tenen l’esperança que el canvi de govern a Washington –va ser l’administració Trump la que va reclamar l’entrega als britànics– pugui revertir l’extradició. “En les darreres 24 hores el primer ministre d’Austràlia, Anthony Albanese, ha demanat a l’administració Biden que posi fi a aquest procés judicial. Això és molt bon senyal, encara que, fins que no el veiem lliure, tampoc és cap garantia.”