El japonès Issei Sagawa, escriptor i figura mediàtica conegut per assassinar i devorar parcialment una jove holandesa quan estudiava a París el 1981, ha mort als 73 anys d’una pneumònia, segons ha informat el seu germà.

Sagawa va morir el passat 24 de novembre en un hospital de Tòquio, segons la informació publicada aquest divendres per l’agència de notícies Kyodo.

El també conegut com el vampir del Japó va cometre quan estudiava Literatura Comparada a la Universitat de la Sorbona de París. Sagawa va convidar una estudiant holandesa, Renée Hartevelt, al seu pis per parlar de literatura. Un cop allà li va fer proposicions i la jove el va rebutjar. Aleshores l’assassí va disparar-li a l’esquena amb un rifle.

Un cop morta va practicar necrofília i va trossejar el seu cadàver, que va conservar a la nevera per poder ingerir-lo i “absorbir la seva energia”. Sagawa en va anar menjant els trossos fins que, uns dies més tard, va voler desprendre’s de les restes al Bosc de Bolonya, als afores de París, i va ser enxampat i arrestat per la policia quan intentava llançar-les en dues maletes en un llac.

Sagawa, fill d’una família japonesa influent, no va ser condemnat pel crim després que una avaluació psicològica el declarés dement i idiota. Va ser internat en un hospital psiquiàtric de París fins que uns mesos més tard va ser repatriat al Japó, ja que els metges li havien diagnosticat erròniament una encefalitis avançada i les autoritats franceses pensaven que només li quedaven unes setmanes de vida.

Però Sagawa només tenia una inflamació intestinal i, després de curar-se, va recuperar la llibertat al Japó, on no tenia cap causa pendent.

Figura popular
Posteriorment es va convertir en escriptor i una figura de rellevància mediàtica. Entre els seus treballs s’inclou Kiri no naka (Entre la boira, 1984), unes memòries en les quals detalla el macabre crim i que també seria traslladat al còmic. També va escriure Shonen A (Noi A, 1997), sobre un adolescent que va assassinar i decapitar un nen.

Un altre escriptor, Juro Kara, va guanyar el 1982 el prestigiós premi literari nacional Akutagawa amb Sagawa-kun kara no tegami (Cartes de Sagawa), un llibre basat en el succés.

A la dècada dels 80 la seva història va inspirar cançons a grups com The Stranglers, “La Folie” (1981), i The Rolling Stones, al tema “ Too Much Blood” (1983).

Les reminiscències del cas van tornar a la primera línia informativa el 2019 per l’estrena al Japó del documental Caniba, que va competir a la segona secció de la Mostra de Venècia el 2017.

La cinta, que arrenca subratllant que “no pretén justificar el delicte”, és una successió de confessions i primers plans del criminal, prostrat al seu apartament en un evident estat de torbació mental i assistit pel seu germà, Jun, amb el qual dialoga.