Lleal Tulsà Assessors. El febrer del 2022, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va concloure que el règim laboral de les persones treballadores de la llar a l’Estat espanyol era clarament discriminatori, ja que el sector (integrat en més d’un 95% per dones) patia una segregació indirecta per raó de sexe. No va ser fins llavors que el govern estatal no es va posar en marxa per tal de revertir i regular la situació d’aquest col·lectiu de treballadores.

Així doncs, el 9 de setembre passat va entrar en vigor el Reial decret 16/2022, de 6 de setembre, sobre la millora de les condicions de treball i Seguretat Social de les persones treballadores de la llar. És una gran victòria, ja que es dona resposta a unes reivindicacions perseguides des de fa molt temps, que si bé no fan una rèplica a totes les qüestions que al llarg dels anys ha reivindicat el col·lectiu, sí que regula els drets més importants pels quals sempre han lluitat.

La norma suposa un gran avenç. Busca una equiparació entre les treballadores de la llar i la resta de persones treballadores per compte aliena. I posa fi a la discriminació que patia el col·lectiu, ja que era l’únic que no estava protegit jurídicament davant la situació de desocupació, ni gaudia de protecció en les extincions dels contractes laborals.

Encara que arriba tard, com diem, és una victòria perquè aquestes treballadores aconsegueixen un dret del qual incomprensiblement no gaudien, com és el dret a la prestació per desocupació. Un gran pas endavant per tal de donar visibilitat i dotar de consistència la professió. També s’ha assolit una gran millora en l’eliminació del desistiment lliure, un fet que dota de seguretat jurídica la relació laboral i que suposa un gran alleugeriment per a les treballadores de la llar.

A més, aquesta nova regulació pot posar fi a la precarietat en les tipologies contractuals, ja que fins avui la majoria dels contractes laborals eren a temps parcial i, en molts casos, intermitents, mitjançant la presumpció que els contractes seran indefinits i a jornada completa, cosa que dona una major protecció als treballadors. A més, la nova regulació també incorpora el fet que el Fons de Garantia Salarial ha de respondre davant les extincions laborals en què hi hagi insolvència o concurs de l’ocupador.

Estem, en conseqüència, davant d’una norma que comporta grans millores per a les condicions laborals d’aquest col·lectiu de treballadors sempre discriminat.

Pel que fa als ocupadors, se’ls imposen noves obligacions i deures que, a la pràctica, suposen haver de pagar més. Més enllà d’obligacions secundàries, la principal novetat és que els ocupadors passen a cotitzar més, havent de fer-ho per la contingència de desocupació i per al FOGASA. Noves obligacions que estaran bonificades en un 80%.

Es manté la reducció del 20% en l’aportació empresarial a la cotització a la Seguretat Social i s’introdueix la possibilitat, a partir de l’abril del 2023, d’acollir-se a una bonificació del 45 o el 30% en l’aportació empresarial per contingències comunes.

Per tant, malgrat que l’ocupador sigui l’actor que haurà d’acabar pagant (econòmicament parlant) els nous drets que adquireixen les treballadores de la llar, s’ha intentat que tingui la mínima afectació possible per a la seva butxaca.

Estem al davant d’un col·lectiu que necessitava una nova regulació de les seves condicions laborals i que aquestes s’adaptessin als estàndards europeus. Malgrat que s’imposen més obligacions als ocupadors, és una normativa necessària i bàsica per pal·liar la discriminació que han patit sempre les persones treballadores de la llar, que es mereixien ser equiparades a la resta de persones treballadores. Al final, viure en societat i mirar pel bé comú és això, no?