El pro­ducte inte­rior brut (PIB) de l’euro­zona va créixer un 0,3 % el ter­cer tri­mes­tre de l’any res­pecte el tri­mes­tre ante­rior gràcies a l’incre­ment del con­sum de les llars i la inversió, que van com­pen­sar el com­por­ta­ment nega­tiu del saldo exte­rior, segons les dades publi­ca­des aquest dime­cres per Euros­tat.

Aquesta taxa de crei­xe­ment econòmic és una dècima supe­rior a l’esti­mació ante­rior (del 0,2 %), però l’euro­zona con­firma, tot i així, la desac­ce­le­ració perquè l’acti­vi­tat econòmica s’havia expan­dit un 0,8 % el segon tri­mes­tre de l’any.

En el con­junt de la UE, el crei­xe­ment del PIB va ser del 0,4% entre el juliol i el setem­bre, dues dècimes més que l’esti­mació pre­li­mi­nar però tres dècimes menys que l’expansió obser­vada entre l’abril i el juny.

En ter­mes anu­als, el crei­xe­ment del PIB el ter­cer tri­mes­tre va ser del 2,3 % a l’euro­zona i del 2,5 % a la UE, davant l’incre­ment del 4,2 % i 4,3 %, que, res­pec­ti­va­ment, van regis­trar el segon tri­mes­tre d’aquest any.

Per països, Irlanda va regis­trar el crei­xe­ment més gran del PIB entre el juliol i el setem­bre (un 2,3 %), seguit de Xipre, Malta i Roma­nia (tots tres un 1,3 %). Al pol opo­sat es van situar Estònia, Letònia i Eslovènia, amb con­trac­ci­ons tri­mes­trals de l’1,8%, 1,7% i 1,4%, res­pec­ti­va­ment.

L’Estat espa­nyol va regis­trar una expansió econòmica lleu­ge­ra­ment infe­rior a la mit­jana tant de l’euro­zona com de la UE, amb una taxa del 0,2 %.

El lleu crei­xe­ment econòmic de l’euro­zona i del con­junt del bloc es deu prin­ci­pal­ment al bon com­por­ta­ment del con­sum de les llars i de les inver­si­ons (for­mació bruta de capi­tal fix), que con­tras­ten amb una con­tracció del saldo exte­rior mar­cada pel crei­xe­ment de les impor­ta­ci­ons, espe­ci­al­ment de pro­duc­tes energètics.

En par­ti­cu­lar, el con­sum de les llars va aug­men­tar el ter­cer tri­mes­tre de l’any un 0,9% a l’euro­zona i un 0,7% a la UE, men­tre que les inver­si­ons es van acce­le­rar fins a regis­trar unes taxes posi­ti­ves del 3,6% i del 3,2%, res­pec­ti­va­ment.

Davant d’això, les expor­ta­ci­ons van aug­men­tar un 1,7% i un 1,9% a les dues zones, però aquest crei­xe­ment es va veure àmpli­a­ment superat per unes impor­ta­ci­ons que van créixer un 4,3% a l’euro­zona i un 4% a tot el bloc.

D’altra banda, la des­pesa pública es va man­te­nir pràcti­ca­ment esta­ble el ter­cer tri­mes­tre (amb un aug­ment del 0,1 % a l’euro­zona i la UE) i va tenir un impacte “insig­ni­fi­cant” en el com­por­ta­ment del PIB.

Pel que fa a l’ocu­pació, el nom­bre de per­so­nes amb lloc de tre­ball va aug­men­tar un 0,3% als països de la moneda comuna i un 0,2% a la UE, també en relació amb el tri­mes­tre ante­rior. En com­pa­ració amb el ter­cer tri­mes­tre del 2021, el crei­xe­ment va ser de l’1,8 % a l’euro­zona i de l’1,5 % als Vint-i-set.

En canvi, les hores tre­ba­lla­des van dis­mi­nuir un 0,1% a l’euro­zona i un 0,3% a la UE en com­pa­ració amb el segon tri­mes­tre, encara que en taxa anual van regis­trar un incre­ment del 2,1% i de l’1,6% , res­pec­ti­va­ment.

L’Estat espa­nyol va ser el soci comu­ni­tari amb més incre­ment de l’ocu­pació (1,4 %), seguit de Malta i Xipre (1 % en ambdós casos), men­tre que les reduc­ci­ons més grans van ser les obser­va­des a Finlàndia (0,8 %), Roma­nia (0 ,6 %) i Polònia (0,4 %).