Amb menys d’un minut, si se’n coneix la data, es pot tenir a la pan­ta­lla el text d’un decret del Diari Ofi­cial de la Gene­ra­li­tat. Al diari del 21 de setem­bre del 1936, dos mesos i escaig després de l’inici de la guerra, es pot lle­gir: “Perquè en cap moment no pugui pro­duir-se el con­flicte que sig­ni­fi­ca­ria la manca de nume­rari per a les transac­ci­ons comer­ci­als i de vida ordinària deri­vada de l’atre­so­ra­ment injus­ti­fi­cat d’argent es fa necessària l’emissió de bit­llets de curs obli­ga­tori.” Ho signa el con­se­ller de Finan­ces, Josep Tar­ra­de­llas.

La no cir­cu­lació de diners cau­sava pro­ble­mes en el dia a dia de la població. La Gene­ra­li­tat va deci­dir eme­tre bit­llets pro­pis, vàlids al ter­ri­tori que admi­nis­trava (el de les anti­gues qua­tre dipu­ta­ci­ons) i, un xic més tard, el 9 d’octu­bre, va auto­rit­zar els ajun­ta­ments cata­lans a eme­tre paper moneda de curs obli­ga­tori al seu terme muni­ci­pal. De sobte, Cata­lu­nya tor­nava a eme­tre diner propi. Com fan els estats sobi­rans. Amb data del 25 de setem­bre del 1936, la Gene­ra­li­tat va eme­tre 1.000.000 de bit­llets de 10 pes­se­tes, 1.000.000 de 5 pes­se­tes i 2.000.000 de 2,5 pes­se­tes, dibui­xats per Josep Obi­ols. El govern de Madrid, és clar, s’hi va opo­sar. No en van fer més.

Els ajun­ta­ments, però, sí. Dels 1.075 ajun­ta­ments cata­lans del 1936, s’han loca­lit­zat i cata­lo­gat emis­si­ons de paper moneda de 720. Gràcies, sobre­tot, als molts anys de feina de recerca d’Antoni Turró i Martínez (1915-2009), una inves­ti­gació que es tra­du­eix en lli­bres a par­tir del 1982. Més tard, Turró va lliu­rar la seva col·lecció al Museu d’Història de Cata­lu­nya.

A l’arxiu del Pavelló de la República hi ha, també, una impor­tant col·lecció de paper moneda del 1936-39 (de més de 300 ajun­ta­ments!) que ha estat digi­ta­lit­zada i pen­jada a la xarxa. Des de qual­se­vol pan­ta­lla con­nec­tada, doncs, podem visi­o­nar aquests bit­llets. Podem saber quina imatge tenien i quins valors volia trans­me­tre cada ajun­ta­ment als usu­a­ris dels bit­llets que eme­tia.

El con­tin­gut visual dels tres bit­llets de la Gene­ra­li­tat van mar­car la temàtica del paper moneda dels ajun­ta­ments: cam­pe­rols tre­ba­llant al camp, obrers amb eines a les mans, silu­e­tes de fàbri­ques, armes, bar­ques de vela. Al paper moneda dels ajun­ta­ments pre­do­mi­nava el bloc cam­pe­rol-obrer, però també s’hi podien veure altres temes. Avançant-se al turisme, molts ajun­ta­ments pre­sen­ta­ven o bé vis­tes gene­rals d’un sec­tor de la població (per exem­ple Sit­ges o Hos­tal­ric), d’una plaça (Vic, Torelló) o d’un car­rer (Vila­de­mat), o bé, monu­ments com ara la seu de Lleida, els cas­tells de Vilas­sar de Dalt, Tremp i Bal­sa­reny, els cam­pa­nars de les Bor­ges del Camp, Cer­vera o Reus, la llotja de Tor­tosa, els banys àrabs de Girona, un Vay­reda a Olot..., però, també, equi­pa­ments: la bibli­o­teca muni­ci­pal de Sallent, un modern grup esco­lar de Girona, les esco­les de Fonts de Sacalm, el museu Víctor Bala­guer de Vila­nova, l’Escola Indus­trial de Saba­dell, la Coo­pe­ra­tiva de Gan­desa, els ajun­ta­ments de Relli­nars, Bell­puig i Cer­velló, etcètera.

Així mateix, les silu­e­tes de fàbri­ques –amb xeme­ne­ies, i fum- i els camps tre­ba­llats –amb cavalls i bous- ocu­pa­ven un lloc des­ta­cat. Però, també un tren elèctric (Sant Cugat), una línia elèctrica d’alta tensió (Pobla de Segur), un trans­bor­da­dor (Flix), una masia amb galli­nes i un porc (Prats de Lluçanès), prats i vaques (Puig­cerdà), Mer­curi (Ter­rassa, Mataró, Cas­tell­terçol)... I a Canet, tota la com­ple­xi­tat: xeme­ne­ies, roda den­tada, mall, falç, dos lli­bres, tin­ter, ploma.