Amb menys d’un minut, si se’n coneix la data, es pot tenir a la pantalla el text d’un decret del Diari Oficial de la Generalitat. Al diari del 21 de setembre del 1936, dos mesos i escaig després de l’inici de la guerra, es pot llegir: “Perquè en cap moment no pugui produir-se el conflicte que significaria la manca de numerari per a les transaccions comercials i de vida ordinària derivada de l’atresorament injustificat d’argent es fa necessària l’emissió de bitllets de curs obligatori.” Ho signa el conseller de Finances, Josep Tarradellas.

La no circulació de diners causava problemes en el dia a dia de la població. La Generalitat va decidir emetre bitllets propis, vàlids al territori que administrava (el de les antigues quatre diputacions) i, un xic més tard, el 9 d’octubre, va autoritzar els ajuntaments catalans a emetre paper moneda de curs obligatori al seu terme municipal. De sobte, Catalunya tornava a emetre diner propi. Com fan els estats sobirans. Amb data del 25 de setembre del 1936, la Generalitat va emetre 1.000.000 de bitllets de 10 pessetes, 1.000.000 de 5 pessetes i 2.000.000 de 2,5 pessetes, dibuixats per Josep Obiols. El govern de Madrid, és clar, s’hi va oposar. No en van fer més.

Els ajuntaments, però, sí. Dels 1.075 ajuntaments catalans del 1936, s’han localitzat i catalogat emissions de paper moneda de 720. Gràcies, sobretot, als molts anys de feina de recerca d’Antoni Turró i Martínez (1915-2009), una investigació que es tradueix en llibres a partir del 1982. Més tard, Turró va lliurar la seva col·lecció al Museu d’Història de Catalunya.

A l’arxiu del Pavelló de la República hi ha, també, una important col·lecció de paper moneda del 1936-39 (de més de 300 ajuntaments!) que ha estat digitalitzada i penjada a la xarxa. Des de qualsevol pantalla connectada, doncs, podem visionar aquests bitllets. Podem saber quina imatge tenien i quins valors volia transmetre cada ajuntament als usuaris dels bitllets que emetia.

El contingut visual dels tres bitllets de la Generalitat van marcar la temàtica del paper moneda dels ajuntaments: camperols treballant al camp, obrers amb eines a les mans, siluetes de fàbriques, armes, barques de vela. Al paper moneda dels ajuntaments predominava el bloc camperol-obrer, però també s’hi podien veure altres temes. Avançant-se al turisme, molts ajuntaments presentaven o bé vistes generals d’un sector de la població (per exemple Sitges o Hostalric), d’una plaça (Vic, Torelló) o d’un carrer (Vilademat), o bé, monuments com ara la seu de Lleida, els castells de Vilassar de Dalt, Tremp i Balsareny, els campanars de les Borges del Camp, Cervera o Reus, la llotja de Tortosa, els banys àrabs de Girona, un Vayreda a Olot..., però, també, equipaments: la biblioteca municipal de Sallent, un modern grup escolar de Girona, les escoles de Fonts de Sacalm, el museu Víctor Balaguer de Vilanova, l’Escola Industrial de Sabadell, la Cooperativa de Gandesa, els ajuntaments de Rellinars, Bellpuig i Cervelló, etcètera.

Així mateix, les siluetes de fàbriques –amb xemeneies, i fum- i els camps treballats –amb cavalls i bous- ocupaven un lloc destacat. Però, també un tren elèctric (Sant Cugat), una línia elèctrica d’alta tensió (Pobla de Segur), un transbordador (Flix), una masia amb gallines i un porc (Prats de Lluçanès), prats i vaques (Puigcerdà), Mercuri (Terrassa, Mataró, Castellterçol)... I a Canet, tota la complexitat: xemeneies, roda dentada, mall, falç, dos llibres, tinter, ploma.