El paper moneda català (1936-1939)

Amb menys d’un minut, si se’n coneix la data, es pot tenir a la pan­talla el text d’un de­cret del Diari Ofi­cial de la Gen­er­al­i­tat. Al diari del 21 de setem­bre del 1936, dos mesos i es­caig després de l’inici de la guerra, es pot lle­gir: “Perquè en cap mo­ment no pugui pro­duir-se el con­flicte que sig­nifi­caria la manca de nu­mer­ari per a les transac­cions com­er­cials i de vida ordinària de­rivada de l’atre­so­ra­ment in­jus­ti­fi­cat d’ar­gent es fa necessària l’emissió de bitl­lets de curs oblig­a­tori.” Ho signa el con­seller de Fi­nances, Josep Tar­radel­las.

La no cir­cu­lació de din­ers causava prob­lemes en el dia a dia de la població. La Gen­er­al­i­tat va de­cidir eme­tre bitl­lets propis, vàlids al ter­ri­tori que ad­min­is­trava (el de les an­tigues qua­tre diputa­cions) i, un xic més tard, el 9 d’oc­tubre, va au­toritzar els ajun­ta­ments cata­lans a eme­tre paper mon­eda de curs oblig­a­tori al seu terme mu­nic­i­pal. De sobte, Catalunya tor­nava a eme­tre diner propi. Com fan els es­tats so­bi­rans. Amb data del 25 de setem­bre del 1936, la Gen­er­al­i­tat va eme­tre 1.000.000 de bitl­lets de 10 pes­setes, 1.000.000 de 5 pes­setes i 2.000.000 de 2,5 pes­setes, dibuix­ats per Josep Obi­ols. El gov­ern de Madrid, és clar, s’hi va oposar. No en van fer més.

Els ajun­ta­ments, però, sí. Dels 1.075 ajun­ta­ments cata­lans del 1936, s’han lo­cal­itzat i cat­a­lo­gat emis­sions de paper mon­eda de 720. Gràcies, so­bre­tot, als molts anys de feina de re­cerca d’An­toni Turró i Martínez (1915-2009), una in­ves­ti­gació que es tradueix en lli­bres a par­tir del 1982. Més tard, Turró va lli­u­rar la seva col·lecció al Museu d’Història de Catalunya.

A l’arxiu del Pavelló de la República hi ha, també, una im­por­tant col·lecció de paper mon­eda del 1936-39 (de més de 300 ajun­ta­ments!) que ha estat dig­i­tal­itzada i pen­jada a la xarxa. Des de qual­sevol pan­talla con­nec­tada, doncs, podem vi­sionar aque­sts bitl­lets. Podem saber quina imatge te­nien i quins val­ors volia trans­me­tre cada ajun­ta­ment als usuaris dels bitl­lets que eme­tia.

El con­tingut vi­sual dels tres bitl­lets de la Gen­er­al­i­tat van mar­car la temàtica del paper mon­eda dels ajun­ta­ments: camper­ols tre­bal­lant al camp, obr­ers amb eines a les mans, siluetes de fàbriques, armes, bar­ques de vela. Al paper mon­eda dels ajun­ta­ments pre­domi­nava el bloc camperol-obrer, però també s’hi po­dien veure al­tres temes. Avançant-se al tur­isme, molts ajun­ta­ments pre­sen­taven o bé vistes gen­er­als d’un sec­tor de la població (per ex­em­ple Sit­ges o Hostal­ric), d’una plaça (Vic, Torelló) o d’un car­rer (Vilade­mat), o bé, mon­u­ments com ara la seu de Lleida, els castells de Vi­las­sar de Dalt, Tremp i Bal­sareny, els cam­pa­nars de les Borges del Camp, Cervera o Reus, la llotja de Tor­tosa, els banys àrabs de Girona, un Vayreda a Olot..., però, també, equipa­ments: la bib­lioteca mu­nic­i­pal de Sal­lent, un mod­ern grup es­co­lar de Girona, les es­coles de Fonts de Sacalm, el museu Víctor Bal­a­guer de Vi­lanova, l’Es­cola In­dus­trial de Sabadell, la Co­op­er­a­tiva de Gan­desa, els ajun­ta­ments de Rel­li­nars, Bellpuig i Cervelló, etcètera.

Així mateix, les siluetes de fàbriques –amb xemeneies, i fum- i els camps tre­bal­lats –amb cav­alls i bous- ocu­paven un lloc desta­cat. Però, també un tren elèctric (Sant Cugat), una línia elèctrica d’alta tensió (Pobla de Segur), un trans­bor­dador (Flix), una masia amb gallines i un porc (Prats de Lluçanès), prats i vaques (Puigcerdà), Mer­curi (Ter­rassa, Mataró, Castell­terçol)... I a Canet, tota la com­plex­i­tat: xemeneies, roda den­tada, mall, falç, dos lli­bres, tin­ter, ploma.