L’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) considera que cal afavorir els augments del salari mínim per esmorteir el cop que suposa l’actual escalada de la inflació per a les famílies més vulnerables. A més, aposta per acompanyar els augments del sou mínim d’altres prestacions socials i mecanismes o bonificacions per compensar l’encariment de l’energia.

“Encara que l’elevada incertesa i una desacceleració significativa del creixement econòmic poden suggerir cautela en la pujada dels salaris mínims, diversos països tenen marges per anar més enllà dels actuals nivells salarials mínims i protegir, almenys parcialment, els treballadors més vulnerables de la pujada dels preus”, assenyala l’entitat en un informe dedicat al salari mínim en aquests temps d’inflació, publicat aquest divendres. L’OCDE no diu quins són aquests països, però sí que dona algunes pistes indirectes.

Una d’elles és comparar-lo en termes relatius -a cadascun dels 30 països dels 38 membres de l’OCDE on existeix un salari mínim nacional- amb el salari mitjà, és a dir, amb la remuneració per sota de la qual estan el 50 % dels treballadors i per sobre l’altre 50 %.

Com a mitjana, a l’OCDE el salari mínim representa un 55 % del mitjà, tot i que aquesta xifra varia molt, de més del 70 % a Colòmbia (92 %), Costa Rica (81 %), Xile (72 %) i Turquia (70 %), a només un 29 % als Estats Units.

Espanya se situa per sota de la mitjana, amb un 48 %, un percentatge que ha pujat notablement des del 2005 (llavors era del 37 %), però que encara és inferior al dels grans països europeus com Alemanya (51 %), Regne Unit (57 %) o França (61 %).

Els autors de l’estudi també analitzen la pèrdua de poder adquisitiu del salari mínim en una dotzena de països membres entre finals de 2020 i setembre de 2022.

La caiguda en termes reals és particularment forta (més del 10 %) als Estats Units d’Amèrica (EUA), on no hi ha hagut cap revaloració en aquests set trimestres, i a Holanda.

La pèrdua del poder adquisitiu és superior al 5 % a L’Estat espanyol (l’increment del 5,3 % del salari mínim al gener no ha permès compensar l’impacte de la inflació) i a Polònia. A Alemanya, Grècia, Regne Unit i Japó se situa entre el 0 i el 5 %.

El poder adquisitiu del salari mínim s’ha mantingut a Austràlia i ha augmentat entre un 0 i un 5 % a Bèlgica, França i, sobretot a Xile, on el salari mínim ha tingut tres increments en el període estudiat (del 3,2 % el maig del 2021, del 12,8 % el maig del 2022 i del 5,3 % l’agost del 2022).

L’OCDE emfatitza que l’actual context d’inflació –rècord en les quatre últimes dècades– afecta “desproporcionadament” els menys afavorits i “els salaris mínims poden convertir-se en una eina encara més important per protegir el nivell de vida dels treballadors amb salaris baixos”.

Però també assenyala que, més enllà de l’augment del salari mínim, cal utilitzar altres mecanismes per protegir els ingressos dels més vulnerables, com les bonificacions energètiques “específiques i temporals” o les “ajudes als treballadors en actiu”