Sánchez forçarà la renovació del TC amb un canvi de llei
El PSOE i Unides Podem aprofiten la revisió del Codi Penal per introduir dues esmenes
El bloc conservador del CGPJ maniobra per esquivar la reforma
El PP anuncia un recurs i Vox, una moció de censura contra el govern
Guerra oberta al poder judicial espanyol pel canvi legal que proposa el govern de l’Estat per forçar el desbloqueig de la renovació del Tribunal Constitucional (TC). El sector conservador del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) veu la proposta de l’executiu liderat per Pedro Sánchez com un “xantatge”, mentre que el bloc progressista l’ha valorat positivament.
Aprofitant la reforma del delicte de sedició, els partits de la coalició de govern –el PSOE i Unides Podem– van presentar ahir dues esmenes per posar fi al “segrest” del Constitucional per part del PP, formació que veu la reforma com un “assalt” de Sánchez a la institució.
La primera esmena reformarà la llei orgànica 6/1985 del poder judicial per eliminar la necessitat que els dos membres del Constitucional que tria el CGPJ siguin escollits per tres cinquenes parts dels integrants d’aquest organisme. Si s’aprova l’esmena, amb majoria simple n’hi haurà prou. El canvi, que havia estat avançat per Eldiario.es, inclou un nou redactat de l’article 599.1.1 de la llei del poder judicial per tal que, en cinc dies hàbils, els vocals del CGPJ puguin proposar a la presidència candidats a magistrat o magistrada del TC. Cada vocal podrà proposar un candidat com a màxim. Esgotat el període de candidatures, el president haurà de convocar un ple extraordinari en un termini de tres dies hàbils per tal d’escollir els dos magistrats. El ple s’haurà de celebrar com a màxim al cap de tres dies des de la convocatòria. Constituït aquest ple, les candidatures presentades se sotmetran a l’elecció dels vocals en votació única. No serà una votació secreta. Cada vocal podrà votar un sol candidat, i en resultaran escollits els que hagin obtingut més vots, i no tres cinquens dels emesos com fins ara. S’hi afegirà una clàusula que establirà que, en cas d’incompliment, s’incorrerà en responsabilitats “de tot tipus, inclosa la penal”.
La segona esmena modifica la llei orgànica del Constitucional per tal que, si transcorreguts els nou anys i tres mesos de mandat dels magistrats proposats pel CGPJ i pel govern, un d’aquests dos òrgans no ha fet la seva proposta, es procedeixi a la renovació dels magistrats designats per l’òrgan que hagi complert amb el seu deure constitucional.
S’afegeix, així, un nou apartat a l’article 19 de la llei per tal que siguin els òrgans proposants que preveu la Constitució els que hagin de comprovar que els magistrats designats compleixen amb els requisits exigits. A més, s’hi afegeix una nova causa de cessament: “El no compliment dels requisits previstos en l’article 159.2 de la Constitució.”
El bloc conservador del CGPJ s’ha mogut ràpidament per intentar esquivar la reforma i els seus nou vocals en funcions des de fa quatre anys van demanar un ple extraordinari urgent amb un únic punt en l’ordre del dia: el nomenament dels dos magistrats del TC que li correspon designar i que acumula tres mesos de retard.
El PSOE justifica les esmenes adduint que vol posar fi al “segrest” de l’òrgan de govern dels jutges per part d’un partit “antisistema” com és –diuen– el PP, partit que Unides Podem responsabilitza del que considera “un altre cop a la democràcia des del 23-F”.
Reacció irada de la dreta
Com era d’esperar, aquest pas ha aguditzat la tensió en les relacions amb el PP. El líder del partit de dretes, Alberto Núñez Feijóo, es va comprometre a batallar davant la justícia, amb recursos d’inconstitucionalitat, i davant la Unió Europea contra el govern de Sánchez pel seu “assalt a l’estat de dret” per tal de “mantenir-se en el poder” i per intentar controlar el Constitucional. L’ultradretà Vox també anirà al Constitucional, però va anar més enllà i va anunciar una altra moció de censura contra el govern, però sense data. Contactarà amb el PP per buscar un candidat neutral.
Silenci de Brussel·les
L’oposició també mira cap a Brussel·les, però la Comissió Europea va dir que la reforma, de moment, només és “un anunci” i no comenta els anuncis.
