Terratrèmol a l’eurocambra per la corrupció
La policia escorcolla la seu del Parlament Europeu a Brussel·les en la investigació dels suposats suborns de Qatar
Els grups parlamentaris aborden avui el futur de la vicepresidenta implicada en la trama, la grega Kaili
L’ombra de la corrupció s’estén cada cop més pel Parlament Europeu. La policia belga va escorcollar ahir la seu a Brussel·les per obtenir “dades informàtiques” de deu persones que hi treballen, segons va informar la fiscalia belga, sense detallar qui són aquests “col·laboradors parlamentaris”. Amb el d’ahir, ja són vint els escorcolls que han fet les autoritats policials belgues per la trama pels suposats suborns de Qatar per influir les decisions del Parlament Europeu.
La majoria dels escorcolls s’han fet en oficines i domicilis, on les autoritats han trobat 600.000 euros en un habitatge, diversos centenars de milers d’euros en una maleta en un hotel de Brussel·les i 150.000 euros al domicili d’un eurodiputat.
L’escorcoll a la seu de l’eurocambra a Brussel·les, que coincideix amb la setmana plenària en què els eurodiputats són a Estrasburg, fa pensar que la trama pels possibles casos de corrupció està lluny d’acabar aquí i amenaça d’estendre’s per la institució. Ara per ara, quatre persones estan imputades per delictes de participació en organització criminal, blanqueig de capitals i corrupció. Ara bé, els escorcolls continuen i tot fa pensar que més persones vinculades a la institució sortiran esquitxades de la investigació.
L’avís de Metsola
L’escàndol ha provocat un sisme a Brussel·les. El Parlament és probablement la institució comunitària que té una imatge més positiva entre els ciutadans, en part perquè és la més democràtica en ser l’única escollida directament pels ciutadans.
A més, l’eurocambra també ha estat la més contundent en la defensa de l’estat de dret davant dels abusos dels governs d’Hongria i Polònia. És per això que la trama de corrupció ordida per Qatar suposa un cop fort a la credibilitat de la cambra. Mentre continua la investigació, el jutge d’instrucció, Michel Claise, especialitzat en delictes econòmics, ha decidit mantenir a la presó la vicepresidenta de l’eurocambra Eva Kaili, del grup dels socialdemòcrates europeus, suspesa de les seves funcions per la imputació.
Entre els detinguts també hi ha Francesco Giorgi –parella de Kaili i assessor del grup socialdemòcrata– i l’exeurodiputat italià Pier Antonio Panzeri, que, irònicament, també presideix l’organització Fight Impunity, que busca castigar els responsables d’abusos. El quart arrestat és Niccolò Figà-Talamanca, secretari general de l’ONG No Peace Without Justice.
Un dels efectes immediats de la trama va ser que ahir tots els focus estiguessin sobre el ple de l’eurocambra que se celebrava a Estrasburg. La sessió hauria passat amb tota probabilitat desapercebuda, però la presidenta de la cambra, Roberta Metsola, va aprofitar l’obertura del ple per advertir que no hi haurà “impunitat” contra la corrupció. “La corrupció no pot ser rendible”, va alertar.
Metsola, que va haver de viatjar diumenge de Malta a Brussel·les per assistir a un escorcoll d’un membre belga perquè així ho diu la constitució del país, va reivindicar la col·laboració “plena” dels serveis de l’eurocambra amb la justícia belga per esclarir els fets.
Tallant Puigdemont
A més, va prometre iniciar una investigació interna a la institució. Ara bé, les promeses de Metsola no van acabar aquí. Una de les iniciatives que podrien estar sota el radar dels suborns de Qatar era la liberalització dels visats amb la Unió Europea.
Amb aquesta iniciativa, que ja havia estat aprovada en comissió i es preveia que tirés endavant en el ple d’aquesta setmana, els qatarians no necessitarien visat quan viatgen a la zona Schengen. Metsola es disposava ahir a anunciar l’inici de les negociacions amb el Consell, l’altre colegislador comunitari, per tirar endavant la mesura. Davant les sospites de corrupció, la maltesa va optar per fer marxa enrere i tornar la proposta a la comissió parlamentària. Si bé tot fa preveure que caldrà temps per esclarir completament la suposada trama de corrupció i quin abast té, el que sí sembla evident és que una de les conseqüències immediates serà la destitució de Kaili, la vicepresidenta implicada en els suborns.
Els líders dels grups parlamentaris es reuneixen avui a primera hora del matí per decidir quin serà el futur de la grega. Tot fa preveure que els grups donaran suport a la destitució de Kaili, que des de diumenge està suspesa de les seves funcions com a vicepresidenta.
De fet, després de la intervenció de Metsola en el ple, van prendre la paraula els líders de tots els grups per condemnar unànimement la corrupció i demanar que s’esclareixin els fets. “És un dia negre per a la democràcia europea i per al nostre grup”, va dir Iratxe García, líder dels socialdemòcrates europeus, el grup al qual pertanyia Kaili. “Els culpables hauran de pagar davant la justícia”, hi va afegir.
Al seu torn, el líder del Partit Popular Europeu, Manfred Weber, va dir que la trama de corrupció “posa en perill la confiança dels ciutadans” en la institució, mentre la colíder dels Verds va defensar l’“honestedat” de la majoria dels membres de la cambra davant un cas que els “avergonyeix”.
En cas que la destitució es porti al ple, que és qui l’ha de votar, Kaili ja no tindrà més la posició de moderació en els debats parlamentaris, aquella des de la qual a l’abril va tallar Puigdemont quan denunciava la relació armamentística entre Rússia i l’Estat. Des del faristol al ple, l’expresident denunciava que les declaracions que li atribuïen relacions amb Moscou eren falses i la grega el va interrompre per demanar que abandonés el micròfon. Res feia pensar en aquell moment que pogués estar implicada en una trama de suborns qatarians.
LES FRASES
Cop a la credibilitat
Anna Balcells
“La confiança arriba a peu i se’n va galopant”, va dir ahir l’alemany Manfred Weber, líder del Partit Popular Europeu, conscient de l’amplada de l’escàndol dels suborns de Qatar i les seves nefastes conseqüències sobre la credibilitat de l’eurocambra –la més democràtica de les institucions comunitàries, en ser l’única elegida directament pels ciutadans dels 27 estats membres– i, per extensió, sobre el conjunt de la UE.
I és que a ningú se li escapa que la sola sospita sobre el cobrament de diners i regals a canvi de defensar els interessos d’un país tercer –i, a sobre, un de tan allunyat dels valors democràtics que la UE diu defensar– justifica l’euroescepticisme en voga i, indirectament, dona ales als partits d’ultradreta que en fan bandera, amb la seva determinació a diluir el projecte d’integració europea i retornar als estats la sobirania cedida a Brussel·les. No és estrany, en aquest sentit, que el primer ministre hongarès, el populista Viktor Orbán, n’hagi fet mofa. És la seva manera de tornar el cop a les condemnes rebudes per les violacions de l’estat de dret i la insuficiència de les seves reformes contra la corrupció.
Els exàmens dels Vint-i-set
El dany a la reputació de l’eurocambra, la institució que, juntament amb el Consell Europeu (els estats), té el poder d’aprovar les lleis europees, arriba,a més, en un moment en què la UE havia aconseguit recuperar el crèdit perdut en la dècada de 2010.
Després de la crisi financera del 2012 –en què l’austeritat imposada per Alemanya va posar al caire de l’abisme les economies del sud europeu– i de la crisi dels refugiats del 2015, desactivada in extremis amb la decisió de Merkel d’obrir les portes als demandants d’asil, la unitat del bloc comunitari va quedar esquerdada. De nord a sud i d’est a oest, es van crear bàndols enfrontats per la política econòmica a aplicar per salvar l’euro i per la política migratòria. Per contra, la fractura interna es va poder evitar, posteriorment, en tres proves més que es van presentar: exhibint un front comú davant del Brexit; davant de la pandèmia, amb la compra centralitzada de vacunes i l’endeutament conjunt per estimular la recuperació de les economies frenades per la paràlisi de la covid, i, més recentment, amb la resposta coordinada davant la invasió russa d’Ucraïna. Un crèdit que no mereix ara esfumar-se per culpa d’un escàndol com el del Qatargate, que l’eurocambra haurà d’aclarir amb la màxima fermesa si vol recuperar la confiança dels ciutadans.