Acaba el projecte per salvar els boscos de ribera
A Catalunya només queden 300 hectàrees de verneda
Les actuacions s’han concentrat en més de mil quilòmetres lineals dels rius Ter, Segre i Besòs
El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya ha completat el projecte europeu Life Alnus, centrat en la recuperació de vernedes, un hàbitat en regressió a Catalunya. Els treballs s’han concentrat en més de 1.000 quilòmetres lineals dels rius Ter, Segre i Besòs per recuperar l’aspecte natural d’aquestes zones fluvials que contribueixen a evitar grans destrosses per inundacions en cas de fortes pluges i multiplicar la biodiversitat. Un dels investigadors, Jordi Camprodon, alerta que “només queden 300 hectàrees de verneda a Catalunya”, quan n’hi haurien d’haver milers. Un dels punts on s’han fet millores és la zona de les Gambires i illa Sorral, a Osona, on s’ha rebaixat el nivell de sediments i s’han plantat més arbres autòctons.
La llera del Ter al seu pas per Torelló ha recuperat volum d’aigua i s’han eliminat espècies exòtiques com la canya americana (Arundo donax), o la falsa acàcia (Robinia pseudoacàcia). “Moltes vernedes tenen ja un entorn molt alterat i les exòtiques tenen una gran capacitat per ocupar l’espai”, detalla Camprodon. A més a més, s’han replantat espècies autòctones, com salzes i freixes i la previsió és que d’aquí a uns 15 anys aquesta verneda recuperi la seva esplendor.
On ja s’han començat a veure efectes més immediats és en l’àmbit lacustre, un espai refugi per als peixos i altres espècies. Des del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya s’ha treballat per rebaixar una part dels sediments que hi havia. “Tenim un sistema molt excepcional d’illes fluvials que, degut a les activitats extractives de sediments, havien deixat el riu amb els braços secs; ara ham agafat part d’aquests sediments i, de forma natural, el nivell de l’aigua ha pujat”, assenyala l’investigador Jordi Camprodon i coordinador del projecte Life Alnus.
De retruc, ja s’ha començat a observar un augment de fauna com ara ocells i papallones i altres grups que fins ara no hi eren presents. “L’illa abans tenia moltes invasores i un sistema ecològic simple, però ara passarà a ser com un bosc inundat, amb troncs que hem deixat perquè hi hagi més insectes i amfibis i sigui un bon refugi per la llúdriga, entre d’altres”, explica Marc Ordeix, coordinador del Centre d’Estudis de Rius Mediterranis del Museu del Ter.
Un hàbitat en risc de desaparició
Els boscos de ribera i més concretament les vernedes són uns hàbitats molt exposats al canvi climàtic, que les fa especialment vulnerables. A Catalunya, les lleres del riu han patit l’impacte del creixement de les urbanitzacions, l’extracció d’àrids o la construcció de rescloses i centrals. Unes barreres que han modificat fortament aquests entorns fluvials i que, segons Camprodon, cal revertir perquè les vernedes estan en risc de desaparèixer. Per això, el projecte Life Alnus vol recuperar el bosc de ribera amb la idea de canviar la mirada i el disseny de les infraestructures perquè “els rius tornin a ser naturals”. A tall d’exemple explica que, si un pont queda tapat per vegetació del riu per fortes pluges és que no està ben dissenyat. “El riu tard o d’hora recupera el seu espai i no ens han de fer por els boscos de ribera”, remarca l’investigador.
Alerta que amb el canvi climàtic s’agreujaran encara més els episodis de sequera i les fortes pluges i que una bona manera de combatre-ho és tenint els boscos de ribera en bon estat. A banda d’evitar grans destrosses per crescudes d’aigua, també fan una funció important de filtració de contaminants, connectors biològics i també funcions socials com el fet de poder-hi passejar. I aquesta és una de les assignatures pendents. “Hem recuperat qualitat aigües amb plans de sanejament, però queda pendent recuperar la naturalitat del riu”, assenyala l’investigador.
Futures actuacions
El projecte també ha traçat accions prioritàries en un futur. L’Agència Catalana de l’Aigua ja s’ha compromès a portar-ne algunes a terme. La representant de l’ACA Eve Garcia ha explicat que ja es treballa en l’eliminació de rescloses en alguns trams si bé és un tema complex. Remarca que per cada resclosa que es vulgui suprimir calen entre 5 i 7 anys per fer tots els passos administratius, però que estan decidits a seguir avançant en aquesta direcció.
A nivell científic es continuarà fent seguiment de les zones del Life Alnus per veure com responen els hàbitats amb les actuacions. La idea és poder-lo exportar a altres punts on pateixin la mateixa problemàtica.