El Parlament de Catalunya ha commemorat avui el norantè aniversari de la seva creació, que va tenir lloc el 6 de desembre del 1932, de la mà de l’aleshores president de la Generalitat, Francesc Macià, en un ple en el qual es va elegir Lluís Companys com a president de la mesa de la Cambra.

A l’acte solemne, hi han assistit entre moltes altres personalitats, l’expresident Jordi Pujol, que va liderar la Generalitat durant 23 anys, així com els expresidents Artur Mas i José Montilla. Per la seva banda, l’expresident Quim Torra no hi ha pogut ser per motius familiars. També hi eren convidats més de 600 exdiputats que han format part de la història parlamentària del país.

Les intervencions s’han iniciat amb la de la la vicepresidenta primera del Parlament en funcions de presidenta, Alba Vergés, que ha presentat les breus al·locucions dels caps de llista de cada formació, tret de Vox, que no ha acudit a la sessió.

L’acte s’ha obert amb la projecció inicial de l’històric discurs de Macià davant d’un hemicicle de tan sols 86 diputats en què el president va reivindicar el recinte per proclamar “lleis nostres en llengua nostra” i on va instar els parlamentaris a “recollir els anhels” d’un poble “alçat”, com a representants de la “lliure voluntat de la pàtria” i d’un poble “que no es vincla”.

Vergés ha recordat que la seu del Parlament va ser l’antic polvorí de la Ciutadella erigida després de la desfeta del 1714 i ha esmentat les vicissituds de l’edifici, tancat després de l’alçament militar del 1936, que va donar pas a una “època fosca i tètrica”.

“Som un país de llarga tradició democràtica –ha ressaltat la presidenta en funcions del Parlament– , i sabem el valor de la democràcia perquè ens l’han llevat massa vegades”.

Seguidament ha parlat Alejandro Fernández, del PP, com a portaveu del Grup Mixt, en què ha admès les dificultats de “trobar un to compartit per tothom”, però s’ha mostrat decidit a buscar “elements per no discutir gaire en un acte com el d’avui” i que ha defensat el parlamentarisme “com el millor antídot contra el populisme i la demagògia” i que ha fet una crida al respecte “com a paraula clau”.

Menys conciliador s’ha mostrat Carlos Carrizosa, de Cs, que ha criticat que el Parlament celebri els seus noranta anys i no hagi fet el mateix homenatge a la Constitució espanyola. Carrizosa ha fet un enfilall de retrets al voltant dels fets del 2017 i de la recent reforma del Codi Penal per la qual aquells esdeveniments “ja no són delicte”. A més de denigrar la figura de Lluís Companys, el representant de Cs ha considerat que els responsables polítics de Catalunya “són una amenaça i un perill per a l’autogovern” i hi ha contraposat la figura de Josep Tarradellas.

Per la seva banda, Jessica Albiach, com a portaveu d’En Comú Podem, ha reivindicat les lleis promulgades al Parlament i el tractament que s’hi fa a l’extrema dreta que, ha dit, “hauria de servir d’exemple” per a altres cambres parlamentàries. Albiach, que ha reclamat “una presidència de la Cambra amb totes les condicions necessàries”, també ha defensat que al Parlament “s’hi pot parlar de tot dins dels drets humans, sense censura ni autocensura”.

Per la banda de la CUP, Montserrat Vinyets ha establert paral·lelismes entre les reivindicacions dels pagesos rabassaires i els llogaters abassegats pels propietaris “en forma de voltors”. “Totes dues vegades l’Estat ha tombat les lleis del Parlament i les ha capgirat en favor dels poderosos”, per la qual cosa, ha insistit Vinyets, “el que cal fer és no acatar aquestes sentències i promulgar noves lleis, iguals o millorades per protegir els interessos dels rabassaires del segle XXI”.

Albert Batet, de JxCat, ha iniciat la seva intervenció saludant Laura Borràs com a “presidenta de la Cambra” i ha recordat que “la nostra nació i el parlamentarisme sempre han anat de la mà” des dels precedents mil·lenaris de les assemblees de Pau i Treva, però ha lamentat que gairebé la meitat dels 90 anys d’història de la Cambra aquesta ha tingut les portes tancades i que “vuit dels deu últims presidents han estat represaliats” , abans de concloure: “Només tindrem un Parlament funcional quan siguem un país lliure”.

Al seu torn, Josep Maria Jové, en nom d’ERC, ha criticat que l’anhel de sobirania català ha estat històricament “tutelat i escapçat”, i ha posat com a exemple l’aplicació del 155, la repressió i l’exili dels líders catalans. “I malgrat tot el Parlament ha continuat legislant per evitar privilegis i capgirant paradigmes”, ha conclòs.

Finalment, han parlat el cap de l’oposició, Salvador Illa, del PSC, que ha valorat el govern “d’àmplies facultats” i ha criticat que l’autogovern es basa sovint en “massa queixa i poca feina”, i el president Aragonès, que ha insistit en el concepte de la “Catalunya sencera”, amb la voluntat d’”obrir camí” i crear una “vida millor” per als ciutadans i les ciutadanes lliures. L’acte s’ha clausurat amb l’himne nacional entonat pel cor del Conservatori del Liceu.