‘Avatar 2’, doblat en català o res
Doblatge en Català promou la militància per veure el film en llengua catalana, que parteix amb desavantatge
Qui si no James Cameron està cridat a ser aquell director que faci tornar els espectadors en massa als cinemes. Ho va aconseguir amb Titanic (1997), Avatar (2009) i ara, tretze anys després, torna a ser la gran esperança per al sector amb l’estrena a les pantalles d’Avatar 2, una pel·lícula que es podrà veure a partir de demà en català a 40 cinemes.
La primera entrega no es va poder veure en la nostra llengua, ni pagant la Generalitat. Aquesta vegada sí, gràcies a un acord amb Disney i una subvenció de 60.000 euros, equiparable a la que van rebre Frozen 2 i Dragon Ball Super: Broly. El dubte, o més ben dit, el gran repte, és que els espectadors hi responguin i la vagin a veure en la versió doblada al català, un esforç tenint en compte que juga amb clar desavantatge respecte del castellà, que disposa de molts més cinemes i horaris a la cartellera.
D’aquí que plataformes com Doblatge en Català (32,4 milers de seguidors a Twitter) encapçalin una campanya que anima el públic catalanoparlant que no defalleixi i triï Avatar 2 en català. Tenint en compte que es tracta de la seqüela de la pel·lícula més taquillera de la història, Miquel de Doblatge en Català té clar que som davant “una oportunitat d’or” per poder transmetre a les distribuïdores –en aquest cas Disney– “que els espectadors catalanoparlants volem tenir cinema comercial en català, no només films infantils o de poca repercussió”.
El responsable d’aquest compte ha dedicat molt de temps a estudiar dia a dia com va la prevenda d’entrades i d’aquí a animar la gent a comprar-ne o, fins i tot, que en regalin encara que no vulguin anar-la a veure. Té clar que han relegat la versió catalana a sessions més petites i en molts casos el film no es podrà veure en 3D en català. Posa com a exemple la xarxa del grup Cinesa, en què totes les versions en aquest format pel qual el film està concebut només es fan en castellà, mentre que en català només hi és en 2D. En contrapartida, destaca el cinema Arenas, on la sessió amb més entrades venudes és en català perquè, com remarca, sí que es fa en 3D. “I això que l’horari és a primera hora de la tarda, fet que demostra que el públic opta per anar-hi només en 3D; ni en castellà hi va ningú en la versió 2D”, puntualitza. “Aquesta única sessió és la més venuda de tot el cap de setmana i dobla la prevenda a sales més grans com la del Bosque, que es fa en castellà”, hi afegeix.
Per contra, hi ha un cas que el preocupa, els Cines Olot, d’una ciutat on hi ha molt catalanoparlant i només ofereixen una sessió de la versió doblada en català en 3D els dies laborables, “cap ni una el cap de setmana, que és quan hi va més gent”. “És terrible!”
Consumir, no reclamar
“No hi ha demanda si no hi ha oferta. I no hi ha oferta si no hi ha demanda. Som en un moment clau que és convertir aquesta mena de militància –més teòrica que pràctica– en un hàbit de consum. Perquè està molt bé reclamar poder veure cinema en català però és més important consumir cinema en català; anant al cine i comprant per avançat. Aquest és el missatge que han de rebre les distribuïdores.” Perquè, com explica Miquel, “de què serveix forçar els exhibidors a tenir sales en català si no les omplim?”. En aquest sentit, creu que la responsabilitat és dels consumidors. “No cal buscar excuses fora, ni dir que hi ha un odi ètnic contra el català. Perquè als exhibidors l’únic que els preocupa és fer negoci. Posa com a exemple les estrenes de Bola de Drac i One Piece, que es van fer gairebé exclusivament en català “perquè saben que funcionen millor”.
I pel que fa a la repercussió de campanyes com la seva té clar que funcionen. En va focalitzar una de concreta als Ocine i gràcies a la crida es va incrementar la venda de butaques. Això, sense cap ànim de lucre. Pura militància en bé de la llengua d’una persona que prefereix la versió original (VO) majoritàriament, però si es fa Avatar en català, “s’hi ha d’anar!”, destaca.