Govern i comuns han comparegut per donar detalls de l’acord de pressupostos, format per set eixos que, segons la portaveu d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, han estat fruit de “setmanes intenses” de negociació, en què els representants del grup parlamentari “han anat arrossegant el govern de la Generalitat tema a tema i proposta a proposta”.

Sigui com sigui, tant l’executiu català com l’ara soci pressupostari creuen que s’han posat les bases per redistribuir els costos de la crisi i de la inflació de manera que no es perjudiquin les classes mitjanes i treballadores.

Albiach ha insistit que el text pactat “queda lluny del programa d’En Comú Podem”, però ha celebrat que s’avanci “en favor de la sobirania energètica, el dret a l’habitatge, el reforç de la sanitat pública i el sentit comú feminista, per construir “un país de trens i on qui més tingui més col·labori”. Per la líder dels comuns, el pacte està “tancat i barrat”, a l’espera del que decideixin altres grups candidats a incorporar-s’hi, com JxCat o el PSC. Per la seva banda, des del govern, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, s’ha mostrat optimista respecte a aquesta suma de forces, però ha admès que caldrà prorrogar els comptes del 2022 “només unes setmanes”, tot i que confia a iniciar la tramitació formal del pressupost abans d’acabar l’any.

El que potser serà el bloc de mesures més polèmic són algunes actuacions en matèria de fiscalitat, entre aquestes l’increment de l’impost de patrimoni per igualar la tarifa a l’establerta per l’Estat espanyol, per tal que la diferència entre la que hauria estat la recaptació catalana i l’espanyola es quedi a Catalunya. Aquesta circumstància, que comportarà un ingrés extra d’uns 12 milions a les arques catalanes, segons la consellera d’Economia, Natàlia Mas, serà definitiva per obtenir l’acceptació de grups com JxCat, que s’ha mostrat reiteradament a favor precisament d’eliminar el tribut.

Segons les negociacions entre comuns i govern, l’any que ve hi haurà dos impostos nous, un sobre les emissions portuàries dels grans vaixells, entre aquests els creuers, i també un altre sobre els aliments ultraprocessats.

Amb tot, el document de l’acord fixa com a primer eix un pla de xoc social amb una dotació de 555 milions d’euros destinats, entre altres actuacions, a actualitzar l’índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) en un 8 fins a situar-lo en 615 euros mensuals. Aquesta actualització seria la primera des de l’any 2010 i situaria l’IRSC a nivells superiors al de l’IPREM. Altres mesures d’aquest bloc inclouen destinar 50,7 milions d’euros a estendre les bonificacions actuals al sistema tarifari del transport públic durant tot l’any 2023. Això vol dir que es mantindrà la gratuïtat de la T-16 a tot el territori i s’estendrà fins al 30 anys la tarifa T-Jove. Alhora, es destinaran 87,6 milions d’euros a ajudes al pagament del lloguer, entre altres compromisos, com ara que l’any 2030 l’energia procedent de fonts d’energies renovables representi més del 50 de la producció elèctrica total a Catalunya. De fet, durant el 2023 es farà un estudi dels barris més vulnerables de Catalunya amb l’objectiu d’identificar possibles punts on ubicar espais de producció energètica de fonts renovables amb la utilització d’espais o equipaments públics.

En aquest sentit, s’introdueix la possibilitat que l’energètica pública pugui funcionar com a comercialitzadora, tot i que en principi donarà preferència a les llars i les zones més desfavorides.

I és que el segon punt de l’acord se centra en la sobirania energètica de Catalunya, per la qual cosa es destinaran 25 milions d’euros a l’arrencada de la companyia energètica pública “perquè sigui un veritable agent de producció, comercialització i emmagatzematge d’energia de fonts renovables”.

En aquesta línia es potenciarà la instal·lació de plaques fotovoltaiques en sòls d’ús o titularitat pública, inicialment en les àrees que ocupaven els antics peatges de les vies d’alta capacitat i en la prova pilot del canal Segarra-Garrigues.

La mobilitat és el tercer vector del text, amb l’objectiu que Catalunya esdevingui “un país de trens”. Es començarà per negociar amb l’estat el restabliment de l’Avant Tortosa Barcelona, entre moltes altres mesures, així com el desplegament dels trens trams arreu del territori.

Dins del bloc d’accés a l’habitatge, govern i comuns han pactat destinar 180 milions d’euros a l’ampliació del parc públic d’habitatges mitjançant actuacions diverses com l’adquisició de 1.500 habitatges buits actualment, en mans de la Sareb o d’entitats financeres, per posar-los a disposició de les meses d’emergència.

Dos dels àmbits d’actuació més intensos seran el reforç del sistema de salut, per tal que el 25% del pressupost de l’àmbit sanitari es destini a l’atenció primària i per incrementar un mínim de 279 milions d’euros la dotació del pressupost destinat a aquest àmbit assistencial (que representa un augment del 15,3 % respecte del pressupost de 2022), amb l’objectiu que en l’execució pressupostària es pugui arribar als 2.350 milions d’euros, sempre que la disponibilitat de nous professionals ho permeti. La intenció és que abans que acabi el 2023, totes les persones que ho necessitin siguin ateses en 5 dies o menys pel professional més adequat a cada situació clínica.

El pacte, que estableix que hi haurà una comissió de seguiment del compliment de les mesures, també incrementarà en gairebé 20 el pressupost del Departament d’Igualtat i Feminismes, orientats entre altres actuacions a l’eradicació de les violències masclistes.