El Japó ha iniciat aquest divendres el seu major gir en matèria de Defensa des de la II Guerra Mundial amb el seu nou full de ruta per a la dècada vinent, l’objectiu principal del qual segons els experts és contenir l’auge militar de la Xina i mantenir la posició dominant dels Estats Units a l’Àsia-Pacífic.

Els tres documents aprovats pel govern nipó inclouen un increment de la despesa militar del 50% durant el lustre vinent, equiparant-lo al nivell dels països de l’OTAN, i l’adquisició o desenvolupament per primera vegada de nou armament com a míssils de llarga distància o hipersònics.

El professor de la Universitat de Keio, Ken Jimbo, ha definit la nova estratègia com “un dels canvis més significatius al Japó de postguerra”, i assenyala que ha estat dissenyat per a adaptar-se a un nou escenari “en el qual la superioritat militar de Tòquio i sobretot dels EUA –el seu principal aliat i garant de la seva defensa– enfront de la Xina ja no pot donar-se per feta”.

Els ràpids avanços xinesos per a reforçar les seves capacitats antivaixell i de míssils balístics i de creuer, al costat del domini de la ciberguerra, “obren la possibilitat que Pequín dugui a terme un bloqueig aeri i naval a la regió”, adverteix aquest acadèmic especialitzat en Seguretat i Política Exterior.

Per això, assenyala que les noves directrius del Japó “busquen garantir que els Estats Units pugui desplegar actius i tenir accés operacional a una potencial zona de guerra”, i cita possibles escenaris concrets com una invasió de Taiwan.

“L’equilibri de poder ha canviat a la regió en l’última dècada”, subratlla en la mateixa línia el professor Jeff Kingston, director d’Estudis Asiàtics de la Universitat Temple del Japó.

Kingston considera que el canvi de rumb del Japó “respon a la seva voluntat d’estar a l’altura dels Estats Units dins de l’aliança de seguretat bilateral, de la qual Tòquio és membre subordinat, més que al desig de desenvolupar capacitats més autosuficients o autònomes d’autodefensa”.

Segons el parer de l’historiador, el Japó “no té una altra alternativa que no sigui demostrar que està fent tot el possible per mantenir als Estats Units en la posició més forta en el tauler”.

Carrera armamentística

Tots dos experts coincideixen a assenyalar que l’expansió de la despesa militar del Japó es dona en un context de carrera armamentística a la regió durant els últims anys, i on si bé Pequín ha protagonitzat els majors augments, també són notables les inversions creixents de l’Índia o del grup de països ASEAN, a més dels avanços en el programa nuclear i de míssils de Corea del Nord.

La Xina gastava aproximadament el mateix en armament que el Japó en 2005. Des de llavors la despesa militar del gegant asiàtic s’ha disparat fins a multiplicar per cinc el del Japó en 2020, segons xifres comparades de l’Institut d’Estudis de la Pau d’Estocolm.

“Si el Japó no incrementa la seva despesa en defensa, podria desequilibrar-se encara més el balanç de poder a la regió. Això és un risc molt gran”, assenyala Jimbo, qui també destaca que el pressupost nipó de Defensa “ha estat significativament inferior al d’altres països” des de fa anys.