Extreure el vaixell sencer

El vaixell era de vela i fa setze metres de llarg per uns cinc metres d’ample. Aprofitant que hi havia menys turisme, es va fer una segona campanya d’excavació entre el novembre del 2021 i el febrer d’enguany, i ara preparen una operació espectacular: està tan ben conservat que extrauran el vaixell sencer per estudiar-lo, sotmetre’l a un procés de restauració i exposar-lo. L’extracció és “molt excepcional”, no s’ha fet mai res semblant a l’Estat espanyol. “És una operació d’enginyeria brutal, estan fent càlculs matemàtics per veure com ha de ser tot això.”

Miguel Ángel Cau explica que el vaixell “duia unes 300 àmfores, moltes de les quals porten inscripcions pintades, el que s’anomena tituli picti, que ens informen del seu contingut; és un conjunt excepcional d’aquestes inscripcions a la Mediterrània”. Hi havia àmfores íntegres i d’altres de senceres però fragmentades. En alguns casos, tenen formes desconegudes i han estat batejades amb el nom de Ses Fontanelles, igual que el vaixell. “Hi hem trobat àmfores encara segellades i amb el producte a dins: oli, vi, olives...” Algunes porten la inscripció oleum dulcis (‘oli suau’). També s’hi han trobat diversos objectes i materials: restes de teixit, una sabata de pell, una d’espart… “Hem fet una troballa molt divertida, un exemplar d’un trepant per fer forats fet en fusta dels mestres d’aixa, per fer reparacions dins el vaixell”, comenta Miguel Ángel Cau.

L’arqueologia ha canviat molt. Estudiar a fons tot el que s’hi ha trobat és una feina d’anys: “Durant molt de temps en sortiran resultats”, diu l’arqueòleg, que té el seu despatx a la Facultat d’Història de la UB ple de mostres. Estudiar-ne la composició amb el microscopi permet determinar el lloc de provinença dels materials de les àmfores. Això ha fet descartar el sud de la península Ibèrica, d’on es pensava que provenia en un principi (per això s’hi va convidar la Universitat de Cadis). “Hem deduït que era un vaixell que va sortir de Cartagena o d’un port proper i va acabar enfonsat a la badia de Palma”, diu el professor Cau.Es pensa que el naufragi es va produir al segle IV de la nostra era. No se sap qui era el propietari del vaixell. Algunes àmfores estaven precintades amb un segell que portava el símbol cristià anomenat Crismó (semblant a una P amb una X superposada). Es va trobar un tros d’arena compactada amb aquesta forma, com si fos un motlle. “Va ser una troballa molt espectacular –recorda Miguel Ángel Cau–. El va trobar un company, jo era amb ell sota l’aigua, me’l va mostrar i encara recorda com vaig obrir els ulls.” La troballa del Crismó ha fet pensar que potser era propietat d’algun eclesiàstic, però també hi ha la teoria que era d’una autoritat imperial quan l’emperador Constantí ja havia adoptat oficialment el cristianisme: “L’edicte de Milà va ser l’any 313, per tant el naufragi seria posterior, segons aquesta hipòtesi.” El que sí que se sap segur, per les inscripcions de les àmfores, és que “dos senyors eren darrere d’una part de la càrrega, moltes duen les inscripcions Alumnus et Ausonius i, a sota, Liq Flos, que vol dir Liquaminis Flos, una salsa de peix molt fina.”