Tothom sap que Twitter, com Facebook i la resta de xarxes socials, són un negoci privat en mans dels seus amos, que en poden fer el que vulguin dins de les normes que les lleis de cada país o entitat supranacional ha determinat per regular-ne l’ús. Tot i això, governs, líders polítics, socials, ONG, mitjans de comunicació i tutti quanti han adoptat Twitter i, en menys mesura, altres xarxes socials, com a vehicle per difondre les seves posicions oficials. Fins ara s’assumia aquest fet amb normalitat, però l’adquisició de Twitter per part d’un multimilionari egòlatra i capritxós ha començat a inquietar tothom. Potser comença a ser l’hora de pensar en mans de qui es deixa una part tan important de la comunicació social.