Els estats de la Unió Euro­pea han arri­bat final­ment a un acord per fixar un límit de segu­re­tat en el preu del gas. Aquest dilluns, els minis­tres d’ener­gia reu­nits a Brus­sel·les han deci­dit fixar en 180 euros per MWh el preu de referència per acti­var el meca­nisme, que té com a objec­tiu evi­tar for­tes dis­tor­si­ons al mer­cat i impe­dir que els estats de la Unió Euro­pea paguin un preu pel gas molt supe­rior a la resta.

El meca­nisme ha tirat enda­vant per majo­ria qua­li­fi­cada, amb les abs­ten­ci­ons dels Països Bai­xos i Àustria i el vot en con­tra d’Hon­gria. Altres com Ale­ma­nya, reti­cents ini­ci­al­ment en el límit fixat –el con­si­de­ra­ven exces­si­va­ment baix–, han aca­bat votant a favor.

La pre­sidència txeca del Con­sell ha recor­dat que aquesta mesura només s’acti­varà sota certs supòsits i que es desac­ti­varà de forma automàtica en cas que es com­plei­xin cer­tes con­di­ci­ons. La cor­recció entrarà en fun­ci­o­na­ment quan el preu a futur del gas al mer­cat de referència holandès –el TTF– superi els 180 euros per MWh durant tres dies con­se­cu­tius i quan el preu del gas al TTF sigui almenys 35 euros més car que el preu de referència del mer­cat glo­bal de Gas Natu­ral Liquat (GNL) durant els matei­xos tres dies.

Amb el meca­nisme actiu, les com­pra­ven­des de gas que se situïn per sobre el límit esta­blert no es podran pro­duir. Un cop acti­vat, aquest topall s’apli­carà durant almenys 20 dies i es desac­ti­varà de forma automàtica quan el preu de referència al mer­cat del TTF torni a situar-se per sota els 180 euros per MWh durant tres dies con­se­cu­tius. No obs­tant això, també es podrà desac­ti­var si la Comissió Euro­pea declara una emergència regi­o­nal o comu­nitària en matèria de sub­mi­nis­tra­ment energètic.

Segons ha infor­mat la pre­sidència txeca, es pre­veu que la mesura entri en fun­ci­o­na­ment a par­tir del 15 de febrer de 2023. Abans, però, l’Auto­ri­tat Euro­pea de Valors i Mer­cats (ESMA, per les seves sigles en anglès) i l’Agència per a la Coo­pe­ració dels Regu­la­dors Energètics (ACER) pre­sen­ta­ran un informe sobre els poten­ci­als efec­tes d’aquesta mesura. Si es detecta que l’impacte és més nega­tiu que posi­tiu, lla­vors la Comissió podria fre­nar la posada en marxa del meca­nisme, segons ha infor­mat la comissària d’Ener­gia, Kadri Sim­son, en la roda de premsa poste­rior a l’anunci de l’acord.

L’acord més com­pli­cat

El minis­tre d’ener­gia i comerç de la República Txeca, Jozef Sikela, ha reco­ne­gut en la mateixa roda de premsa que l’acord asso­lit aquest dilluns ha estat “el més com­pli­cat” durant els sis mesos que el país ha ocu­pat la pre­sidència del Con­sell.

Per Sikela, el que ha sor­tit aquest dilluns de la reunió de minis­tres és una solució “equi­li­brada”, que serà capaç de pro­te­gir els ciu­ta­dans “dels preus exces­sius” i que alhora inclou “sal­va­guar­des” perquè el mer­cat euro­peu con­tinuï sent atrac­tiu pels sub­mi­nis­tra­dors d’ener­gia.

L’acord d’aquest dilluns arriba després que s’hagin produït un total de dotze cime­res d’ener­gia –tant ordinàries com extra­or­dinàries– al llarg de l’any, el tri­ple res­pecte a un exer­cici sense impre­vis­tos. A més, els líders polítics dels dife­rents estats mem­bres van ins­tar als minis­tres d’ener­gia a acon­se­guir un acord sobre el límit del gas en el marc del Con­sell Euro­peu cele­brat el dijous pas­sat a la capi­tal belga.

De fet, els països de la Unió Euro­pea havien esta­blert aquest dilluns 19 de desem­bre com la data límit per fixar una posició comuna. Si bé la intenció era acon­se­guir un acord per majo­ria abso­luta, fonts diplomàtiques ja avançaven que es podria recórrer a la majo­ria qua­li­fi­cada –obte­nir els vots a favor d’almenys un 55% dels estats mem­bres i que repre­sen­tin el 65% de la població- per des­en­ca­llar la situ­ació.