El Tribunal Constitucional està format per dotze magistrats, tot i que ara n’hi ha un de baixa, i està presidit per Pedro José González-Trevijano Sánchez. Ell és un dels quatre membres del Constitucional que tenen el mandat caducat, tot i que fonts del tribunal sempre han defensat que aquest organisme no està mai ni en funcions ni amb el mandat caducat.

Tanmateix, ja fa nou anys que estan en el càrrec a causa del bloqueig que ha exercit el PP en la renovació dels membres del Consell General del Poder Judicial, òrgan encarregat de nomenar dos dels dotze membres del Constitucional. Així, a més del president, tenen caducat el mandat Santiago Martínez-Vares, Antonio Narváez –tots dos del sector conservador– i Antonio Xiol Ríos, del sector progressista i actual vicepresident, que aquesta setmana va sumar amb el sector conservador per acceptar el recurs del PP.

González-Trevijano forma part de la quota de dos membres que tria el govern espanyol per formar part del Constitucional. Rector de la Universitat Rei Joan Carles I fins al 2012, va ser proposat per l’expresident Rajoy, juntament amb el magistrat Antonio Narváez. Aquests dos nomenaments són els que el govern de Pedro Sánchez tenia previst renovar al setembre, per la qual cosa va anunciar els seus candidats: l’exministre Juan Carlos Campos i la jurista Laura Díez. El president del TC va ajornar la convocatòria del ple que havia d’avaluar els candidats, i ara, amb el bloqueig, es fa més difícil efectuar l’elecció, ja que la llei obliga a renovar els membres del TC de quatre en quatre.

A partir d’aquí, cal tenir en compte que, a més del govern, hi té quota el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb dos membres més, mentre que el Congrés dels Diputats i el Senat s’hi reserven quatre membres més cadascun. Així, per renovar la designació dels dos membres que corresponen al govern, cal que el CGPJ també nomeni els seus dos candidats, una tria impossible a causa de la falta de majories folgades que hi ha dins d’aquest òrgan, amb la negativa dels populars a negociar noms. Sense una majoria, el CGPJ bloqueja els seus substituts.

Així, l’actual composició del TC està formada per una majoria conservadora que veta qualsevol decisió i que inclou els magistrats Santiago Martínez-Vares, Enrique Arnaldo, Ricardo Enríquez, Antonio Nárvaez i Concepción Espejel. Tots ells, juntament amb el president del TC, formen el bloc dels sis magistrats conservadors que el govern de Pedro Sánchez intenta renovar però no pot a causa de les majories àmplies –tres cinquenes parts– que requereixen els nomenaments.

De fet, fins ara els dos principals partits del Congrés, el PSOE i el PP, s’han repartit les quotes en els òrgans de l’alta magistratura en funció del resultat de les eleccions. Aquest cop, però, el PP s’hi ha negat. Les últimes renovacions que el PSOE va poder introduir van ser les d’Immaculada Montalbán i Ramón Sáez, tots dos nomenats pel Congrés. María Luisa Balaguer, Cándido Conde-Pumpido i Antonio Xiol configuren el grup progressista dins del TC.

Sense renovació del Tribunal Constitucional, també s’està encallant la resolució de recursos de rellevància. El president, Pedro González-Trevijano, que és qui té la competència d’establir l’ordre del dia, va aparcar tota resolució de recursos fins que entrin els quatre nous membres, que alteraran l’actual composició del tribunal fins al punt que es passarà de la majoria conservadora actual –sis a cinc– a una proporció de set progressistes i quatre conservadors, sempre que s’acabi aixecant el bloqueig.