Aquesta italiana arrelada a Barcelona l’última dècada va fer el pas de fer-se voluntària de la Creu Roja durant la pandèmia. “L’atmosfera i la buidor que hi havia aleshores segur que m’hi van empènyer”, explica la Luisa Scarlata, que va veure el moment de trucar a la Creu Roja i “posar en pràctica” aspectes que sempre ha valorat en les persones com són l’empatia i la solidaritat. Assegura satisfeta que va ser una gran decisió i que “l’omple tant” que no compta les hores que hi dedica perquè li passen volant. Tot aquest temps ha après que “la bondat dels altres es contagia i et retorna com un bumerang”. La crisi va fer que perdés als 45 anys la feina vinculada a la publicitat i el món del cinema que amb el temps ha recuperat com a freelance i sense desvincular-se del seu compromís amb la Creu Roja. Els dimecres és una de les parelles del programa Baixem al carrer per ajudar persones amb problemes de mobilitat a sortir de casa. Acompanya la Mercè, que amb 90 anys no pot baixar la cadira de rodes del seu pis sense ascensor. “Ella em dona les gràcies cada dia, però per mi és un regal”, diu la Luisa, que l’acompanya a passejar però també a fer gestions al banc, comprar el que calgui o fer el cafè amb llet que la Mercè espera amb candeletes. Assegura que “ha guanyat una àvia que ja no tenia” i creu que tothom hauria de fer voluntariat perquè “és una escola de vida que ens ensenya a apreciar més la sort que tenim”. Això és el que espera transmetre al seu fill petit quan li ho explica o quan el porta a fer recollida de material o de joguines de la Creu Roja