L’alt representant de la Unió Europea (UE) per a Afers exteriors, Josep Borrell, ha celebrat aquest dijous la resolució sobre Myanmar (antiga Birmània) aprovada el dimecres en el Consell de Seguretat de l’ONU i ha recalcat que la Junta militar del país asiàtic ha de detenir la violència i alliberar els presos polítics.

“La UE dona la benvinguda a la resolució 2669 del Consell de Seguretat de Nacions Unides sobre Birmània”, ha escrit el polític espanyol en el seu perfil de Twitter.

Borrell ha afegit que el missatge “és clar”: “Posar fi a la violència, garantir l’accés humanitari, alliberar els presos, inclosa Aung San Suu Kyi, i respectar la voluntat de la població”, ha afirmat.

Borrell ha assegurat que la UE està “preparada per a donar suport a una acció concreta ara” destinada a implementar el pla dels cinc punts de consens de l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN).

L’any passat, l’ASEAN va acordar amb els militars birmans un pla de cinc punts que inclou el cessament de la violència, l’inici de negociacions i la mediació d’un enviat especial del grup, un pla que fins ara no ha aconseguit massa resultats.

El Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar aquest dimecres una resolució que demana un cessament immediat de la violència a Birmània i que reclama a la Junta militar que controla el país l’alliberament de tots els presos polítics, inclosa la deposada líder Aung San Suu Kyi.

El text, que ha estat objecte de negociacions durant mesos, va tirar endavant amb dotze vots a favor i tres abstencions, de la Xina, Rússia i l’Índia.

Encara que el Consell de Seguretat havia adoptat diverses declaracions de menor pes sobre Birmània des del cop d’estat que van perpetrar els militars el febrer de 2021, aquesta és la primera resolució que aprova el màxim òrgan de decisió de Nacions Unides. En ella, els quinze estats membres demanden la “fi immediata de totes les formes de violència al país” i demanen “contenció i desescalada de les tensions”.

A més, reclamen a l’Exèrcit birmà que “alliberi immediatament tots els presos detinguts arbitràriament, inclosos el president Wim Myint i la consellera d’Estat Aung San Suu Kyi”.

La revolta militar de l’1 de febrer de 2021 manté a l’antiga Birmània sumida en un profund caos polític, econòmic i social que ha exacerbat els conflictes armats que el país pateix des de fa dècades.