El Congrés dels Estats Units ha aprovat aquest divendres els pressupostos per a l’any fiscal 2023, que al seu paquet de despeses d’1,7 bilions de dòlars inclouen 45.000 milions en ajuda a Ucraïna.

La Cambra de Representants ha donat el seu vistiplau a aquest projecte de llei per 225 vots a favor i 201 en contra, un dia després que el Senat, també de majoria demòcrata, l’hagués validat per 68 vots a favor i 29 en contra.

Les dues cambres havien aprovat per si de cas una resolució paral·lela que estenia els pressupostos actuals una setmana més, fins al 30 de desembre, per garantir que l’Administració federal segueixi oberta mentre es promulguen els nous.

La urgència era doble: divendres a mitjanit expiraven els fons per al funcionament de l’Administració. A més, si s’estenia la discussió, la tempesta hivernal que fueteja el centre i el nord del país amenaçava de deixar bloquejats a Washington els congressistes la vigília de Nadal. Més de la meitat de legisladors ha votat a distància.

En menys de dues setmanes, el 3 de gener, els republicans assumiran el control de la cambra baixa després que els demòcrates el perdessin a les legislatives del novembre, de manera que aquests últims els volien deixar tancats.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha de signar-los ara perquè entrin en vigor i ha dit que ho farà de seguida que arribin a la seva taula.

“El projecte de llei bipartidista promou prioritats clau per al nostre país i culmina un any d’avenç bipartidista històric per a la població nord-americana. És bo per a la nostra economia, la nostra competitivitat i les nostres comunitats”, ha assenyalat en un comunicat.

Aquests pressupostos per a l’any fiscal 2023, que va des de l’1 d’octubre de 2022 al proper 30 de setembre, contemplen un pressupost de defensa valorat en uns 858.000 milions de dòlars i 800.000 milions més per a altres partides, un increment aquest últim del 9, 3% respecte a l’any anterior

També abasten 40.600 milions per atendre sequeres, huracans, inundacions, incendis i altres desastres naturals i emergències als Estats Units; i uns 45.000 milions de dòlars en ajuda econòmica, humanitària i de seguretat per a Ucraïna.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que va visitar Washington dimecres per reunir-se amb Biden, va defensar aquell dia al Congrés que els diners per al seu país no són caritat: “És una inversió en la seguretat global i en la democràcia”.

“Tal com ens va deixar clar, el seu país necessitarà el nostre suport continu per posar fi a aquesta guerra, que ha d’arribar a través d’una derrota estratègica de (el president rus) Vladímir Putin, un dels grans criminals de guerra en la història mundial”, ha sostingut avui el líder de la majoria demòcrata a la cambra baixa, Steny Hoyer.

El projecte de llei va arribar a aquest hemicicle després que obstaculitzessin el debat al Senat dues esmenes sobre la gestió de la frontera amb Mèxic que van ser rebutjades.

La normativa sí que inclou una reforma per dotar de més garanties el recompte electoral, en aclarir que el vicepresident no té el poder de revocar els resultats de les presidencials.

Aquest canvi arriba en vigílies del segon aniversari de l’assalt del 6 de gener del 2021 al Capitoli, mentre se certificava la victòria de Joe Biden sobre Donald Trump el novembre del 2020, i quan el comitè legislatiu que investiga aquests fets ha apuntat l’expresident republicà com a màxim responsable dels fets.

“Garantirà que no es repeteixi aquest vergonyós atac a la nostra democràcia”, ha apuntat Hoyer celebrant que deixi clar que el rol del vicepresident no té potestat per revocar aquests resultats, malgrat el que va pretendre Trump el 2021 en pressionar el seu llavors “número dos” , Mike Pence, perquè els rebutgés.

Per a l’actual líder de la minoria a la cambra baixa, Kevin McCarthy, que se’n perfila com a president al gener, tot van ser no obstant crítiques a aquests pressupostos: “Empitjoraran la inflació, l’economia i el govern”, ha sostingut lamentant que no se’ls hagi donat prou temps per repassar prop de 4.100 pàgines.