Política

El motor avariat París-Berlín

Macron i Scholz travessen una crisi d’entesa en energia, defensa i comerç arran de la guerra d’Ucraïna

La presa unilateral de decisions del canceller en aquests àmbits clau irrita el president francès

El 26 d’octubre passat s’havia de celebrar un consell de ministres francoalemany a Fontainebleau, als afores de París, però el president francès, Emmanuel Macron, i el canceller alemany, Olaf Scholz, van decidir cancel·lar-lo a última hora, oficialment per problemes d’agenda.

En realitat, aquest era el signe més visible de la falta d’entesa entre les dues capitals que la guerra d’Ucraïna ha aguditzat sobre temes sensibles com ara l’energia, la defensa i el comerç. El pròxim 22 de gener es compliran els 60 anys del Tractat de l’Elisi, que va instaurar una relació de proximitat política entre tots dos països. En funció de com es commemori, es veurà si aquestes relacions continuen en quarantena com a motor d’Europa.

D’entrada, hi ha la falta de química entre Macron i Scholz, un tàndem que no funciona amb el mateix equilibri que en l’època de la cancellera Merkel. Macron continua sent el líder extravertit que no para de reivindicar una “sobirania europea” en qüestions que afecten la seguretat i la reindustrialització del continent.

El taciturn Scholz, que maniobra en una coalició ideològicament molt diversa, no diu que no al president francès, però pren decisions unilaterals que irriten París. El seu Zeintenwende, canvi d’època en alemany, que pronuncia sovint en els seus discursos des del començament de la guerra d’Ucraïna s’interpreta més aviat com un desig d’Alemanya d’exercir el seu propi lideratge amb un eix més decantat cap al centre d’Europa.

L’exemple més immediat d’aquestes disputes són les dificultats que hi ha hagut entre els Vint-i-set de la UE per fixar un topall al preu del gas, en plena espiral inflacionista. No s’ha aconseguit fins a la setmana de Nadal: 180 euros per megawatt, tot sabent que, en aquests moments, el preu oscil·la entorn el 110 euros.

Enuig pel vet al MidCat

És el relatiu consens a què s’ha arribat perquè Berlín té por que un preu més baix faci fugir els venedors d’arreu del món i es quedi sense subministrament, dependent del gas com és ara que s’ha tancat l’aixeta de Rússia. França, per contra, defensa els interessos dels països del sud, menys dependents i que veuen com es contagien els preus a la seva electricitat d’orígens diferents.

I a Scholz no li va fer cap gràcia que Macron s’oposés frontalment al gasoducte MidCat a través dels Pirineus catalans i hagi donat com a alternativa la connexió submarina BarMar, entre Barcelona i Marsella, per transportar hidrogen, no abans del 2030. L’anul·lació de darrer minut de la cimera de Fontainebleau es va produir, en tot cas, pels desacords en matèria dels nous ginys militars. França no va voler entrar en el projecte d’escut antimíssils a iniciativa d’Alemanya –en què participen uns altres 14 països europeus– perquè es recorre a material nord-americà i israelià, i París disposa del seu propi projecte Mamba amb Itàlia. Quan el 18 de novembre Berlín ho va voler arreglar anunciant que, finalment, es tirava endavant el nou avió de combat europeu Scaf, juntament amb l’Estat espanyol a través d’Airbus, els responsables francesos es van sorprendre perquè encara s’havia de parlar amb el fabricant Dassault, que només ha donat el vistiplau si pot conservar els seus secrets industrials.

Resposta a Biden

I una cosa semblant passa amb el futur tanc francoalemany MGSC, perquè ha aparegut un competidor germànic. I, malgrat que el 19 de desembre els ministres d’Economia francès i alemany, Bruno Le Maire i Robert Habeck, van signar un comunicat conjunt demanant a la Comissió Europea que al gener presenti un pla per contrarestar la proteccionista llei de reducció de la inflació –el pla de Joe Biden de 370.000 milions de dòlars que subvenciona les empreses nord-americanes en energies verdes i posa en perill aquestes inversions a Europa–, la manera de respondre-hi tampoc no és la mateixa. Macron, en la seva recent visita a Washington, va passar a l’ofensiva davant Biden, mentre que Scholz prefereix no enfrontar-s’hi directament i confia en les seves pròpies forces i poder econòmic.

LES FRASES

No és bo per a l’Alemanya ni per a Europa que el país s’aïlli
Emmanuel Macron
president francès
Estem vivint un canvi d’època a causa de la guerra d’Ucraïna
Olaf Scholz
Canceller alemany

Un fons sobirà en discussió

En aquest estat de les coses, Macron no va apreciar gens que Scholz no l’informés que a finals de setembre presentaria un pla de 200.000 milions d’euros per ajudar famílies i empreses pels preus disparats de l’energia. Tot i que França també s’acabarà gastant 110.000 milions per amortir els preus de l’electricitat i els carburants, el desig de París continua sent tornar a posar en marxa una operació d’endeutament comuna, com es va fer per sortir de la crisi dela covid, en aquest cas pels estralls de la crisi energètica. Així com els comptes públics sanejats alemanys permeten que la cancelleria pugui decidir per aquestes despeses massives, països com França, i encara més Itàlia, temen que, sense una ajuda comuna, les seves economies no resistiran la inflació i que, a més, el pla germànic els farà la competència. La discussió d’un possible fons sobirà europeu que estudia Brussel·les xoca de ple, però, amb els propòsits alemanys i els països dits de l’austeritat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.