El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, per majo­ria de 6 a 5 dels seus magis­trats, va fre­nar la set­mana pas­sada la tra­mi­tació par­la­mentària dels can­vis impul­sats pel govern espa­nyol en la manera d’ele­gir els seus jut­ges en con­si­de­rar que el poder legis­la­tiu no està “exempt o alli­be­rat de sub­or­di­nació a la Cons­ti­tució” i que cor­res­pon al TC vet­llar perquè res­pecti els límits de la Carta Magna.

Així figura en l’acte, noti­fi­cat aquest dime­cres, en el qual el tri­bu­nal va para­lit­zar de manera cau­te­laríssima i a petició del PP la tra­mi­tació de dues esme­nes que pre­te­nien modi­fi­car el sis­tema d’elecció del TC, una decisió sense pre­ce­dents adop­tada per una ajus­tada majo­ria (la dels sis jut­ges con­ser­va­dors enfront dels cinc pro­gres­sis­tes, que han emès un vot par­ti­cu­lar).

A con­seqüència d’aquesta decisió, els par­tits del govern de coa­lició van anun­ciar que pre­sen­ta­rien una pro­po­sició de llei per a seguir enda­vant amb aquests can­vis de cara a des­blo­que­jar la reno­vació del TC. Una reno­vació que final­ment ja s’ha des­en­ca­llat en nome­nar ahir el Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial als seus dos can­di­dats.

La reso­lució subrat­lla el paper del TC com a “intèrpret suprem de la Cons­ti­tució”, “inde­pen­dent” als altres poders, també el legis­la­tiu, i “garant últim” del seu equi­li­bri, inclo­ent-hi la pos­si­bi­li­tat de “limi­tar la capa­ci­tat d’actu­ació del legis­la­dor quan aquest exce­deixi els mar­ges cons­ti­tu­ci­o­nals”.

Mal­grat que es tracta d’un acte d’admissió a tràmit d’un recurs, el TC avança que la intro­ducció de les esme­nes afec­tava “indub­ta­ble­ment el bloc de cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat”, i que estava “en joc” la “inte­gri­tat del pro­ce­di­ment legis­la­tiu en la regu­lació d’una qüestió fona­men­tal”, diuen, “com és la desig­nació de magis­trats del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal”.

Explica que, “de pros­se­guir la tra­mi­tació par­la­mentària” sense reti­rar les esme­nes, la vul­ne­ració de drets denun­ci­ada pels dipu­tats “esde­vin­dria irre­ver­si­ble, ja que aquesta lesió s’hau­ria con­su­mat” en apro­var-se la llei i l’ “even­tual ator­ga­ment d’empara” no tin­dria efec­tes.

L’acte, ponència d’Enri­que Arnaldo, subrat­lla que el legis­la­dor ha de “res­pec­tar els límits mate­ri­als i for­mals” de la Carta Magna i el TC ha de con­tro­lar el “com­pli­ment d’aquests límits”. El con­trari supo­sa­ria adme­tre una “zona immune al con­trol de cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat”.

També defensa que la “qüestió con­tro­ver­tida” del recurs del PP “no afecta en gens ni mica a l’exer­cici de la funció legis­la­tiva del Par­la­ment”, atès que el que ha de resol­dre el tri­bu­nal quan dicti sentència és si la tra­mi­tació del pro­ce­di­ment es va ajus­tar a la Cons­ti­tució.

En opinió de la majo­ria del TC, la vul­ne­ració de drets adduïda pel PP no manca de ver­sem­blança atès que ha d’haver-hi una “cor­re­lació mate­rial” entre una esmena i el text que modi­fica. En aquest cas, es trac­tava d’esme­nes a la reforma del Codi Penal, que introduïen can­vis en altres dues lleis orgàniques: la del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i la del Poder Judi­cial.

Aques­tes esme­nes advo­ca­ven per eli­mi­nar la majo­ria de tres cin­quens del CGPJ necessària per a nome­nar magis­trats del TC, aca­bar amb el tràmit pel qual el TC ha d’ava­lar la idoneïtat dels nous magis­trats i habi­li­tar l’opció de reno­var per sisens i no per terços.

L’acte rebutja que el pre­si­dent del TC, Pedro González-Tre­vi­jano, i Anto­nio Narváez –els dos magis­trats que tenen el man­dat cadu­cat i con­tra els qui Uni­des Podem va pre­sen­tar una recu­sació– tin­guin “interès directe o indi­recte” en el recurs, raó per la qual no van accep­tar abs­te­nir-se de l’assumpte, i cen­su­ren a més que la petició d’apar­tar-se no es pre­sentés con­tra els altres dos magis­trats que seran també reno­vats: “No caben recu­sa­ci­ons selec­ti­ves”.