L’1 de gener del 2003, un obrer mecànic anomenat Luiz Inácio Lula da Silva es va posar la banda de president del Brasil i va pronunciar un llarg discurs davant del Congrés. “La missió de la meva vida s’haurà complert si, al final del meu mandat, cada brasiler pot esmorzar, dinar i sopar cada dia”, va dir aquell dia, enmig d’una gran festa popular a Brasília. La resta és història. El Brasil va passar de ser l’onzena economia del món a la cinquena i, al final del seu segon mandat, el 2010, la pobresa havia baixat del 33% al 15%.

Aquell Lula ha tornat, dues dècades després, amb les mateixes promeses de pau i prosperitat i després dels agitats anys de Bolsonaro, un èmul sud-americà de Trump que s’ha negat a admetre la derrota.

Elegit l’octubre passat, Lula va jurar el càrrec ahir, davant del Congrés, com a 39è president del Brasil i va dedicar bona part del seu discurs a enumerar el “desastre” que rep de Bolsonaro: “Han destruït el medi ambient, no han deixat recursos, han desorganitzat l’economia i han dilapidat el diner públic. Els recursos del país han estat rapinyats per sadollar els rendistes de les empreses públiques. Sobre aquestes ruïnes prometo reconstruir el país.”

En aquest sentit, es va comprometre a impulsar la reindustrialització del Brasil i també a defensar l’Amazones. “Cap altre país té les condicions per col·locar-se com una potència ambiental. Iniciarem la transició energètica i ecològica. La nostra meta és l’emissió zero de gasos d’efecte hivernacle i la desforestació zero de l’Amazònia”, va proclamar el nou president, que va reconèixer un “deute històric” amb els pobles indígenes. “Denunciarem totes les injustícies comeses contra els pobles indígenes”, va dir. També va ratificar el seu compromís contra la fam i va marcar distàncies amb la ultradreta de Bolsonaro: “Dictadura mai més; després del terrible desafiament que hem superat, democràcia per sempre.”

Lula ja no és el mateix que el 2003 i les expectatives que genera han perdut llustre entre els milions de brasilers que el van votar. El nou president carrega a les espatlles una condemna per corrupció que el va tenir més de 500 dies pres. Si va poder ser candidat és perquè un tribunal superior va anul·lar tot el procés per errors de forma. Per molts brasilers, els 13 anys de govern del Partit dels Treballadors (sumats els vuit de Lula amb els cinc de Dilma Rousseff, destituïda pel Congrés) van ser de prosperitat, però també sinònims d’una esquerra que va arribar amb la bandera de l’honradesa i va sucumbir a les pràctiques polítiques corruptes de sempre.

Només la por que va generar Bolsonaro va aconseguir aplegar al voltant de Lula una dotzena de partits que van de la dreta a l’esquerra, amb fins i tot alguns grups evangèlics. És així com va guanyar per la mínima la segona volta del 30 d’octubre enfront de l’ultradretà. El president del Brasil té ara una tercera oportunitat. I per això va voler que la cerimònia d’ahir fos una festa a l’altura de les circumstàncies. Al palau Planalto, seu del govern a Brasília, van acudir una majoria de caps d’estat sud-americans i delegacions de més de 200 països, entre què Mèxic, els EUA i França. Espanya hi va enviar Felip VI.

Hi havia una absència notable, evidència dels temps que corren: Lula no va poder convidar el veneçolà Nicolás Maduro perquè el govern de Bolsonaro reconeix com a president Juan Guaidó. El pròxim ministre d’Afers Estrangers del Brasil ja té l’ordre de restablir les relacions amb Caracas.

El 2003, el Brasil havia optat per un canvi. L’economia estava enlairant-se gràcies al pla Real, llançat uns anys abans per Fernando Henrique Cardoso. Lula va pujar a aquesta onada, reforçada més tard pel boom regional de les primeres matèries, producte de la voracitat de la Xina. L’Amèrica Llatina va créixer durant gairebé una dècada a taxes de dos dígits, fins que l’estrella es va apagar.

El país que rebrà Lula el 2023 no és el mateix de llavors. L’economia mundial està estancada i la crispació social fractura els brasilers, fruit del discurs incendiari de Bolsonaro. Des que Lula va guanyar la presidència, els bolsonaristes més durs es mantenen als carrers reclamant una intervenció militar. Ja no són les desenes de milers de fa dos mesos, però les acampades davant les casernes són encara una amenaça a la pau social.

Bolsonaro va estructurar el seu poder al voltant de les forces armades. Els va entregar ministeris, finançament i, fins i tot, la gestió de la pandèmia de la covid-19, que al Brasil va deixar gairebé 700.000 morts. Però, ara, els uniformats l’han abandonat en la seva aventura per no reconèixer el triomf de Lula.

Cada cop més sol, el president sortint no ha lliurat la banda presidencial al seu successor. Però els seus seguidors més radicals no abaixen els braços, convençuts que l’esquerra va guanyar amb un frau electoral monumental. La policia va detenir, la setmana passada, un empresari que havia col·locat una bomba en un camió carregat de combustible que havia d’entrar a l’aeroport de Brasília.