Amber McLaughlin, una dona trans, serà executada aquest dimarts als Estats Units per un assassinat del 2003 i es convertirà en la primera persona d’aquest col·lectiu a enfrontar la pena de mort al país.

A McLaughlin, que va començar la seva transició de gènere fa uns tres anys a la presó, li administraran aquesta tarda la injecció letal a Missouri, després que el governador d’aquest estat, el republicà Mike Parson, rebutgés avui la seva petició de clemència.

“La condemna i sentència de McLaughlin es mantenen després de múltiples i prolixos exàmens de la llei de Missouri”, ha indicat Parson en un comunicat. L’execució està programada per a les sis de la tarda hora local (les dotze de la nit a Catalunya).

McLaughlin, de 49 anys, va ser condemnada per la violació i assassinat de la seva exnòvia Beverly Guenther al comtat Saint Louis i la seva execució també serà la primera de l’any als Estats Units.

Segons el Centre d’Informació sobre la Pena de Mort, un grup que s’oposa a la pena capital, no hi ha cap altre cas documentat d’un home o una dona trans executats als Estats Units.

“McLaughlin va aguaitar, violar i ssassinar Guenther”, ha afegit Parson. “McLaughlin és una criminal violenta. La família i els éssers estimats de Guenther mereixen la pau. L’estat de Missouri executarà la sentència de McLaughlin en compliment de l’ordre del Tribunal”.

Els advocats de McLaughlin havien fet una petició de clemència a Parson el 12 de desembre passat, pregant-li que commutés la sentència a la presó de per vida, emfatitzant que el jurat que la va declarar culpable no va aconseguir una decisió sobre la sentència.

Missouri i Indiana són els únics dos estats on la llei permet que el jutge que va presidir el procés imposi la pena de mort en el cas d’un jurat indecís.

Michelle Smith, codirectora de Missourians per Alternatives a la Pena de Mort, va dir al diari The Kansas City Star que aquesta variant fa de Missouri “un cas extrem” que “fa pudor a injustícia”.

En la seva petició de clemència, els advocats de McLaughlin van afirmar que ella va patir abusos durant la infantesa i pateix una discapacitat intel·lectual que mai no es va esmentar durant el judici.