L’històric dirigent sindicalista i líder de la UGT Nicolás Redondo Urbieta ha mort a Madrid als 95 anys, ha informat aquesta passada nit el sindicat a través d’un comunicat.

“La nostra més sincera gratitud per la seva feina i immensa dedicació al sindicalisme i a les treballadores i treballadors del nostre país. La seva memòria ens impulsa per ser continuadors de la lluita i del seu llegat”, afirma la UGT en la nota. El PSOE, partit al qual es va afiliar el 1945, també ha lamentat la seva pèrdua.

Nicolás Redondo Urbieta (Barakaldo –Biscaia–, 1927) va ser un històric sindicalista i polític basc. El seu pare, Nicolás Redondo Blanco, treballador dels Altos Hornos, ja era militant del PSOE i de la UGT el 1915, i després de la guerra del 36 el van condemnar a mort, però li van commutar la pena per trenta anys de presó dels quals en va complir sis al penal del Puerto de Santa María (Cadis). A deu anys, el 1937, Nicolás Redondo va ser evacuat juntament amb altres nens bascos en el vaixell Habana i traslladat a Bordeus (Estat francès), on el va acollir una família minera de la localitat occitana de l’Erau, amb la qual va conviure fins al 1940, any en què va tornar al País Basc. El 1942 va entrar a la Naval de Sestao en qualitat d’aprenent d’oficial ajustador. Obrer de la metal·lúrgica com el seu pare, la seva llarga carrera com a sindicalista i polític comença el 1945 amb la seva afiliació al PSOE i a la UGT. Durant la dictadura franquista va ser detingut i processat fins a catorze vegades per les seves activitats polítiques i sindicals. L’última detenció va ser el 1973: va passar cinc mesos a la presó –dels quals 40 dies va estar en cel·les de càstig– dels dos anys i mig de condemna dictada pel Tribunal Suprem; però va passar la resta de la pena en llibertat condicional. El 1975 es va beneficiar de l’indult a presos polítics.

El 18 d’abril de 1976 va ser escollit secretari general de la UGT en el 30è congrés de la central sindical socialista. Dos anys abans havia renunciat a liderar el PSOE en l’històric congrés de Suresnes de 1974, deixant via lliure a Felipe González. Va ser elegit diputat del PSOE per Biscaia el 1977, el 1979, el 1982 i el 1986. Un any més tard, el 1987 va renunciar a l’escó després de votar contra els pressupostos generals de l’Estat pel 1988. La relació amb González es va trencar i va impulsar, juntament amb el sindicat CCOO fins a tres vagues generals contra el govern de González: la vaga general del 14 de desembre de 1988 que va paralitzar l’Estat espanyol, a més de les de juny de 1992 i gener de 1994.

El 10 d’abril de 1994, quan el seu fill Nicolás Redondo Terreros liderava el PSE-EE, en el 36è congrés de la UGT, va deixar pas a Cándido Méndez com a secretari general del sindicat i es va retirar de l’activitat política i sindical.