Les despulles de Benet XVI, el papa emèrit Joseph Ratzinger mort dissabte passat als 95 anys, van ser enterrades ahir al Vaticà, després d’una missa exequial sòbria i solemne a la plaça de Sant Pere del Vaticà, que ha estat seguida per unes 50.000 persones, i després de tres dies d’exposició i veneració pública del seu cos a l’interior de la basílica.

La missa exequial ha durat aproximadament una hora i mitja i ha tancat una era històrica de l’Església catòlica, en la qual han conviscut dos papes.

El funeral ha seguit pas a pas el que marca el ritu Ordo exequiarum Romani Pontificis, el mateix que es fa servir per a un papa regnant, com es va fer en el funeral de Joan Pau II el 2005, tot i que amb alguns canvis atès que després de gairebé vuit danys de pontificat va renunciar. Va ser el 28 de febrer de 2013 en una decisió històrica que ha marcat els darrers anys de l’Església catòlica. Així, doncs, s’ha prescindit de les oracions de súpliques finals, les de l’Església de Roma i les Esglésies orientals, que són molt específiques d’un papa en actiu.

Minuts abans de les nou del matí, dotze sediaris han transportat el fèretre de Benet XVI des de l’interior de la basílica fins davant l’altar instal·lat a la plaça de Sant Pere, on l’han deixat a terra sobre una catifa vermella. A sobre de la caixa de xiprer l’arquebisbe Georg Gansweïn, secretari de Benet XVI durant gairebé vint anys, hi ha deixat un llibre dels evangelis obert, com també es va fer en el funeral de Joan Pau II.

Respectuosament, el prelat alemany s’ha agenollat per fer un petó al fèretre. Els fidels congregats a la plaça han començat aleshores a resar el Rosari, previ a la missa. Al fons se sentia el so de les campanes de la basílica de Sant Pere del Vaticà tocant a morts.

Deu minuts abans de les onze del matí, els sediaris han tornat a aixecar la caixa i l’han introduït a la basílica. Les despulles del papa emèrit han estat sepultades a les Grutes Vaticanes, en privat, sense televisió, ni públic.

Com ja va fer amb el funeral de Joan Pau II, el Vaticà ha procurat fer una missa plurilingüe en llatí, italià, alemany, anglès i castellà. L’ofici fúnebre ha estat presidit per Francesc, que va succeir Benet XVI al capdavant de l’Església catòlica, i concelebrada per 130 cardenals, 400 bisbes i 4.000 sacerdots.

Les exèquies han reunit nombroses autoritats que hi han assistit a títol personal, ja que les delegacions oficials eren dues, la italiana i la del país on va néixer, Alemanya, i també s’han reunit autoritats d’altres confessions.

Els cants dels milers de fidels han bressolat l’adeu a Benet XVI en una plaça de Sant Pere primer entelada per la boira i que després s’ha anat embolcallant de la solemnitat de les exèquies al papa emèrit. També ha acompanyat l’homenatge la música tocada pel sabadellenc Josep Solé, organista titular de la basílica, i els cors de la Capella Sixtina.

L’homilia del papa regnant ha estat molt bíblica i ha acabat amb una referència directa al difunt: “Benet XVI, fidel amic de l’Espòs, que el teu gaudi sigui perfecte en sentir definitivament i per sempre la seva veu”. Després, ha seguit el minut de silenci.

Al final de la celebració eucarística, Francesc ha presidit el ritu de l’Ultima Commendatio (l’última recomanació) i la Valedictio (el comiat). El papa ha encomanat Benet XVI a Déu i s’ha inclinat al fèretre per acomiadar-se’n per últim cop en públic. Les restes de Benet XVI s’han traslladat a la Basílica de Sant Pere quan encara no eren les onze del matí.

Durant un ritu, de manera privada, s’espera que es col·loqui una cinta al voltant del fèretre, amb segells del Capítol de Sant Pere, de la Casa Pontifícia i de l’Oficina de les Celebracions Litúrgiques. A continuació, el fèretre de xiprer es col·locarà dins un taüt de zinc més gran que se soldarà i segellarà. Aquest fèretre de zinc es col·locarà al seu torn en una caixa de fusta, que es col·locarà al lloc que abans ocupava, fins a la beatificació, el de Sant Joan Pau II.

El papa emèrit va morir dissabte passat als 95 anys. Successor de Joan Pau II amb 78 anys, va ser papa entre el 19 d’abril del 2005 i el 28 de febrer del 2013. La renúncia al pontificat per motius de salut va sorprendre els catòlics d’arreu del món, fins i tot al Vaticà, i va marcar un punt d’inflexió en expressar que no se sentia en forces per continuar. Era el cinquè papa que deixava el càrrec en el darrer mil·lenni, després que Gregori XII ho fes el 1415 per intentar posar fi a una guerra interna en el si de l’Església.

Benet XVI va tenir un papat marcat per un catolicisme conservador i per polèmiques diverses com els abusos sexuals a l’Església, que no va voler dur a la Cort Penal Internacional. A Catalunya serà recordat perquè va ser el papa que va convertir la Sagrada Família en basílica. Del papa emèrit, se n’han destacat sobretot les aportacions intel·lectuals i teològiques.