El govern francès ha proposat aquest dimarts pujar progressivament l’edat mínima de jubilació des dels 62 anys actuals als 64 anys el 2030, dins d’un ampli pla de reforma de les pensions.

El pla també inclou una acceleració en l’augment fins a 43 anys a partir del 2027 del temps de cotització necessari per gaudir d’una jubilació completa, així com que la pensió mínima pugi a gairebé 1.200 euros nets al mes des d’aquest any per a un període de cotització complet.

L’objectiu de la reforma és l’“equilibri” del sistema, ja que “cal que les cotitzacions dels (treballadors) actius financin les pensions dels jubilats”, ha afirmat la primera ministra, Élisabeth Borne, a la roda de premsa en la qual ha presentat el pla de l’Executiu.

L’edat de jubilació pujarà des de l’1 de setembre en tres mesos, amb increments similars cada any fins a assolir els 64 anys el 2024.

El govern havia estudiat prèviament la possibilitat dels 65 anys, però ha optat per fixar l’edat mínima en 64 anys per facilitar un acord parlamentari amb el partit conservador dels Republicans.

Excloent certes professions considerades especialment penoses, la durada de la cotització per poder gaudir d’una jubilació al cent per cent serà de 43 anys treballats a partir del 2027, i no a partir del 2035.

Així mateix, aquesta reforma contemplarà la possibilitat de tenir dret a la jubilació anticipada entre els 58 i els 62 anys per als que hagin començat a treballar formalment abans dels 20 anys.

“El 2030, quan l’edat legal de jubilació ja estigui als 64 anys, algú que hagi començat a treballar abans dels 16 anys (normalment com a aprenent) podrà tenir la seva pensió als 58 anys”, ha exemplificar Borne.

La cap del govern ha avançat que aquesta reforma “eliminarà la major part dels règims especials” de cotització, més avantatjosos que el del sistema general i utilitzats moltes vegades per empreses del sector públic.

Per a Borne, l’augment de l’edat de jubilació és ”una elecció essencial per defensar el model social (francès) i mantenir la solidaritat entre les diferents generacions”.

“El dèficit creixerà any rere any, deixar-lo créixer seria irresponsable, com també deixar-se portar per mesures demagògiques ho seria encara més (irresponsable)”, ha manifestat Borne, que ha recordat que altres països de la UE també han allargat l’edat de la jubilació.

Aquest dèficit arribaria a 13.500 milions d’euros el 2030, però amb el canvi previst es generarà un ingrés addicional de 17.700 milions per a aquest any, ha assegurat el ministre d’Economia, Bruno Le Maire.

Els 4.200 milions addicionals es destinaran a completar les pensions dels que no puguin arribar als 64 anys per problemes físics i les dels que exerceixin feines penoses, ha afegit.

Preveient la fèrria oposició a aquesta reforma, tant al Parlament, com al carrer —amb protestes ja previstes per partits d’esquerra i sindicats—, Borne s’ha mostrat disposada a “la confrontació d’idees, però sense agitar la por i la desinformació”.

Els dos principals partits opositors, l’ultradretà Agrupació Nacional (RN) i l’esquerrà França Insumisa (LFI), no han trigat a censurar la reforma en missatges respectius a les xarxes socials.

La ultradretana Marine Le Pen, candidata presidencial el 2012, 2017 i 2022, l’ha titllat d’“injusta” i ha assegurat que intentarà bloquejar-la, mentre que Jean-Luc Mélenchon, líder de l’LFI, ha considerat que l’extensió de l’edat mínima per a la jubilació representa “una greu regressió social”.