El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha elegit aquest dimecres el magistrat Cándido Conde-Pumpido com a nou president de l’organisme i a Inmaculada Montalbán com a vicepresidenta.

L’exfiscal general de l’Estat s’ha imposat per sis vots contra cinc a la candidatura de Maria Luisa Balaguer. Tant Conde-Pumpido com Balaguer són considerats jutges del sector progressista, si bé la segona ha rebut el suport dels quatre magistrats del sector conservador.

Conde-Pumpido és considerat com a pròxim al govern espanyol i la seva designació neutralitza les pretensions del sector conservador de la judicatura, que va aconseguir que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) nomenés com a magistrada del TC la progressista Maria Luisa Segoviano en comptes del també progressista José Manuel Bandrés, partidari de Conde-Pumpido, per intentar decantar la votació de la presidència del TC a favor de Maria Luisa Balaguer.

Aquesta candidat s’ha quedat només amb cinc vots, que són el seu i el dels quatre magistrats conservadors que conformen ara la minoria. El Tribunal està format per onze membres perquè el Senat encara no ha rellevat Alfredo Montoya, que es va retirar al juliol per problemes de salut.

El TC també ha designat per sis vots la progressista Inmaculada Montalbán com a vicepresidenta. D’aquesta manera es trenca el costum que sigui un magistrat del grup minoritari, en aquest cas el conservador, el que ocupi el lloc.

El nou president del Constitucional va ser magistrat del Tribunal Suprem des de 1995 fins el 2004, quan el govern de José Luis Rodríguez Zapatero el va nomenar fiscal general de l’Estat, càrrec que va ocupar fins el 2011. Posterior va retornar al Tribunal Suprem fins el 2017, en què va ser nomenat magistrat del TC a proposta del Senat. Al llarg de la seva trajectòria ha estat portaveu de l’associació Jutges per la Democràcia, entitat de la què és fundador.

Ara presidirà un TC renovat amb majoria progressista (set magistrats contra quatre) que té sobre la taula la revisió dels recursos del PP contra lleis emblemàtiques com la de l’eutanàsia i l’avortament, i que també haurà de resoldre qüestions com la derogació de la sedició i la reforma de la malversació.