Després de tot un any de treball, el grup figuerenc de rock Corada publicarà demà, divendres, el seu primer disc, De vuelta de nada ( CD i plataformes), que és concebut com “un retorn al rock, però més pensat, amb més contingut i més matisos”, segons explica el seu vocalista, Joanjo Bosk, que en els últims anys havia derivat més cap a la cançó d’autor en la seva carrera en solitari, després d’haver format part de grups de rock dur com ara Zulo i Àspid. De fet, Bosk ja va coincidir a l’època de Zulo amb l’altra meitat del projecte Corada, el guitarrista Albert Serrano, quan tots dos assajaven fa més de vint anys amb les seves bandes respectives en els locals que dirigia a Llers el bateria Martín Rodríguez (Sangtraït, LGP). Serrano i Bosk han compartit la composició dels deu temes del disc, tots cantats en castellà (“No estem tancats a cap llengua”) amb lletres de Bosk, mentre que el guitarrista s’ha encarregat de la producció.

De moment, Corada –un nom que significa coses diferents en català i en castellà– ha publicat dos singles, Lo que íbamos a hacer i 1990, als quals s’afegirà aviat un tercer single i videoclip, Una vida trankiller, sobre “els perills de resignar-se a una vida estructurada, tranquil·la i familiar”.

Gravat entre l’Alt Empordà –als estudis Candela’s Way amb Jordi Cristau i a Music Lan amb Jordi Solé–, Madrid i Pamplona, De vuelta de nada aposta per “un so amb ADN de rock clàssic, però que al mateix temps s’allunyés una mica dels seus estàndards, amb força melodia i més llum que els meus temes en solitari”, diu Bosk. El disc es va gravar amb el baixista Iñigo Goldaracena i el bateria José Niño Bruno, músics amb molt d’ofici, que han tocat amb Manolo García i Leiva. En directe, però, la banda serà un quintet que completaran David Fernández (guitarra), Pere Cañada (baix) i Adrià Hereu (bateria), com es podrà comprovar en el concert de presentació del disc, el 28 de gener al Teatre El Jardí de Figueres. són conscients que inicien el seu camí quan el rock no viu un gran moment de popularitat, però no es rendeixen: “Si no defensem el rock nosaltres, que l’hem viscut sempre, qui ho farà?”, conclou Bosk.