El factor humà

Comen­cem un nou any amb noves alar­mes per coro­na­vi­rus: l’allau d’infec­ci­ons que ve de la Xina i la nova vari­ant que ve dels Estats Units, que sem­bla més trans­mis­si­ble que les ante­ri­ors. Tot i així, segons les dades, apro­xi­ma­da­ment la mei­tat de la població major de 65 anys no ha rebut la quarta dosi de la vacuna anti­co­vid. De la mateixa manera, una part impor­tant de la població no ha rebut la vacuna con­tra la grip, que aquest any també és par­ti­cu­lar­ment peri­llosa, tant per l’ele­vada incidència de grip A, com per la coin­cidència amb altres fac­tors com la mateixa covid o el virus sin­ci­tial. Aquest és un pro­blema clàssic de l’ús dels medi­ca­ments: la falta d’adherència per part del paci­ent. És a dir, el fac­tor humà: mal­grat que tenim la tec­no­lo­gia per pre­ve­nir o solu­ci­o­nar deter­mi­nada malal­tia, no la uti­lit­zem o ho fem sense seguir rigo­ro­sa­ment els pro­to­cols d’apli­cació. Un altre exem­ple clàssic és la falta de com­pli­ment en les medi­ca­ci­ons per a les malal­ties cròniques o el fet de no aca­bar la pauta dels antibiòtics i dei­xar-los tan bon punt els símpto­mes han millo­rat. Pit­jor encara si tras­lla­dem aquesta lògica a totes aque­lles pràcti­ques de salut que tots ens pro­po­sem tra­di­ci­o­nal­ment per Cap d’Any: aquest any sí que aniré al gimnàs, o almenys a cami­nar, i con­su­miré menys sucres, tabac, alco­hol.. (selec­ci­oni el que li escai­gui en el seu cas), i evi­taré l’exces­siva atenció a les xar­xes soci­als i dedi­caré el temps a tas­ques enri­qui­do­res, des de con­ver­ses autènti­ques fins a lle­gir lli­bres de qua­li­tat. En fi, en poques parau­les, si féssim tot el que hem de fer, la nos­tra salut podria millo­rar sig­ni­fi­ca­ti­va­ment. De la mateixa manera, també podem par­lar de com millo­rar la salut del pla­neta: reduir el con­sum, reu­ti­lit­zar o repa­rar els apa­rells i tots els objec­tes que es puguin apro­fi­tar, evi­tar des­plaçaments exces­si­va­ment con­ta­mi­nants o en trans­port pri­vat... Tots ho sabem, hi ha mil mane­res. Cal reconèixer que el fac­tor humà també té el seu encant: quan tot­hom diu bàsica­ment que el deep data i la intel·ligència arti­fi­cial poden (o podran) bàsica­ment dir-nos tot el que farem, és fantàstic pen­sar que en tot cas les per­so­nes tin­drem sem­pre un cert grau d’ale­a­to­ri­e­tat poc pre­vi­si­ble, que per­met encara espais per a l’aven­tura. Tan­ma­teix, millor que aquesta aven­tura no sigui vírica ni, fins i tot, mor­tal: millor que ens fem propòsits de salut rao­na­bles i que els com­plim!