Comencem un nou any amb noves alarmes per coronavirus: l’allau d’infeccions que ve de la Xina i la nova variant que ve dels Estats Units, que sembla més transmissible que les anteriors. Tot i així, segons les dades, aproximadament la meitat de la població major de 65 anys no ha rebut la quarta dosi de la vacuna anticovid. De la mateixa manera, una part important de la població no ha rebut la vacuna contra la grip, que aquest any també és particularment perillosa, tant per l’elevada incidència de grip A, com per la coincidència amb altres factors com la mateixa covid o el virus sincitial. Aquest és un problema clàssic de l’ús dels medicaments: la falta d’adherència per part del pacient. És a dir, el factor humà: malgrat que tenim la tecnologia per prevenir o solucionar determinada malaltia, no la utilitzem o ho fem sense seguir rigorosament els protocols d’aplicació. Un altre exemple clàssic és la falta de compliment en les medicacions per a les malalties cròniques o el fet de no acabar la pauta dels antibiòtics i deixar-los tan bon punt els símptomes han millorat. Pitjor encara si traslladem aquesta lògica a totes aquelles pràctiques de salut que tots ens proposem tradicionalment per Cap d’Any: aquest any sí que aniré al gimnàs, o almenys a caminar, i consumiré menys sucres, tabac, alcohol.. (seleccioni el que li escaigui en el seu cas), i evitaré l’excessiva atenció a les xarxes socials i dedicaré el temps a tasques enriquidores, des de converses autèntiques fins a llegir llibres de qualitat. En fi, en poques paraules, si féssim tot el que hem de fer, la nostra salut podria millorar significativament. De la mateixa manera, també podem parlar de com millorar la salut del planeta: reduir el consum, reutilitzar o reparar els aparells i tots els objectes que es puguin aprofitar, evitar desplaçaments excessivament contaminants o en transport privat... Tots ho sabem, hi ha mil maneres. Cal reconèixer que el factor humà també té el seu encant: quan tothom diu bàsicament que el deep data i la intel·ligència artificial poden (o podran) bàsicament dir-nos tot el que farem, és fantàstic pensar que en tot cas les persones tindrem sempre un cert grau d’aleatorietat poc previsible, que permet encara espais per a l’aventura. Tanmateix, millor que aquesta aventura no sigui vírica ni, fins i tot, mortal: millor que ens fem propòsits de salut raonables i que els complim!