La dada de l’índex de preus de consum (IPC) del tancament del 2022 aportada ahir per l’institut estadístic INE va deixar una sensació agredolça quan se’n desglossen les ponderacions. Així, si bé es constata que la taxa global, un 5,2%, revela un alentiment sensible respecte als pics més alts de l’any, entre el juliol i l’agost, en què es va superar el 10%, per quedar al nivell més baix des de l’octubre del 2021, si es burxa en el detall, es comprova que productes ineludibles i de primera necessitat, és a dir, l’alimentació, es van encarir ni més ni menys que un 13,4% de mitjana en els últims dotze mesos.

Encara és aviat per conèixer l’impacte real de les mesures del govern espanyol, que acaba de rebaixar l’IVA de determinats aliments bàsics. De moment, el retrocés de l’índex prové dels components energètics. Mentrestant, partides de la cistella de l’IPC que són al rebost més quotidià, com el sucre, l’oli o la llet, han fet salts de perxa, ja que s’han apujat, respectivament, un 51,6%, un 34,8% i un 36,5%. Fer una truita de patates costa força més que a final del 2021, ja que els ous s’han apujat un 21,3% i les patates, un 18,2%, i si hi volem posar ceba haurem de tenir en compte que el grup dels llegums i les hortalisses costa un 9,4% més.

Al conjunt de l’Estat, l’IPC va quedar en un 5,7%, una dècima menys que la dada provisional avançada a final de desembre per l’INE. L’evolució dels aliments i de la inflació subjacent, que descompta aliments i carburants i que es va enfilar set dècimes fins al rècord històric del 7%, va posar en alerta el govern espanyol. La vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va carregar contra les empreses assegurant que aquesta evolució respon al fet que “algú s’està forrant”, mentre els salaris van perdent poder adquisitiu per la recança dels empresaris a apujar els sous.