El ministre de Justícia del Brasil, Flávio Dino, ha afirmat avui que hi ha hagut una “planificació” dels atacs perpetrats per milers de partidaris de l’expresident Jair Bolsonaro contra les seus de la Presidència, Parlament i Tribunal Suprem del passat dia 8.

En roda de premsa, Dino ha dit que la planificació dels atacs va quedar demostrada pel document incautat per la policia a casa de l’exministre de Justícia Anderson Torres el passat dia 10.

Aquest document és l’esborrany de decret que hauria permès a l’ara expresident, l’ultradretà Jair Bolsonaro, intervenir la justícia electoral amb l’objectiu de revertir el resultat de les eleccions del 30 d’octubre del 2022, en què va ser derrotat per escàs marge pel líder d’esquerres Luiz Inácio Lula da Silva, que va assumir la presidència del Brasil el dia 1 passat.

“El document configura un element fonamental per a la comprensió de la causa-efecte. És un nexe de la relació dels esdeveniments que s’inauguren el 30 d’octubre i van fins al 8 de gener. Mostra que no són casos aïllats; hi havia una planificació “, ha indicat.

L’autoria del decret no és clara i encara ha de ser investigada, ha afegit.

L’esborrany de decret preveia la declaració de l’estat de defensa (una forma d’estat d’excepció) per intervenir el Tribunal Superior Electoral i fer una “correcció del procés electoral presidencial”, segons afirma el primer article del document, filtrat pel diari Folha de Són Paulo.

Aquest text va ser decomissat el dia 10 passat durant un registre de la Policia Federal a la casa a Brasília de Torres, sobre qui pesa una ordre d’arrest per la seva suposada responsabilitat en els assalts del dia 8 passat.

Torres va manifestar a Twitter que aquest esborrany de decret, datat al desembre, sense un dia concret, era en una pila de documents “per descartar” que seria “triturada”.

L’aliat de Bolsonaro també ha dit que ha estat “tret de context” i ha reafirmat el seu “respecte a la democràcia brasilera”.

L’exministre és als Estats Units i ha avançat que pretén tornar al Brasil per col·laborar amb la Justícia, que l’investiga perquè en el moment dels assalts era secretari de Seguretat Pública de Brasília, responsable de la Policia regional, que no va fer res per aturar la torba de radicals.

Prop de 1.800 persones van ser arrestades pels atacs, que van causar quantiosos danys a l’interior del palau presidencial de Planalto, al Congrés Nacional i a la seu del Tribunal Suprem.

Els atacs van culminar una escalada d’atacs dels bolsonaristes radicals contra la democràcia, que des del dia posterior a les eleccions van iniciar mobilitzacions per encoratjar un cop d’Estat contra Lula.

Abans dels assalts a les seus dels tres poders, els radicals d’extrema dreta van bloquejar carreteres, van assaltar una comissaria de Brasília a mitjans de desembre i, dies després, van col·locar un artefacte explosiu a prop de l’aeroport de la capital, que va ser desactivat per la policia.