Feia trenta anys que encapçalava els rànquings italians i europeus dels criminals més perillosos en crida i cerca. I, com marca la tradició, després de dècades de buscar-lo arreu del món, l’últim gran capo històric de la Cosa Nostra, Matteo Messina Denaro, ha estat detingut al costat de casa seva, a Palerm.

El mateix va succeir amb els seus antecessors, Totò Riina –arrestat també a la capital de Sicília, el 15 de gener del 1993– i Bernardo Provenzano, capturat l’11 d’abril del 1996 en un refugi a dos quilòmetres de Corleone.

I, com cada vegada, a Itàlia es respira una sensació ambivalent. D’una banda, alleujament i celebració per la captura d’un dels màxims responsables de les pàgines més doloroses del país, i, de l’altra, estupefacció i malestar: si el criminal més buscat d’Itàlia ha pogut fer vida normal al país durant dècades, significa que ha tingut una xarxa de complicitats ben arrelada als poders forts de l’Estat.

Va ser detingut ahir al matí, quan entrava en una clínica privada on des de feia més d’un any seguia un tractament oncològic. Es feia dir Andrea Buonafede, però quan un agent dels Carabinieri li va preguntar com es deia, va dir, altiu i com si fos el protagonista d’un film: “Em dic Matteo Messina Denaro, soc jo.” Se’l van endur sense emmanillar. La clínica on de manera regular acudia el fugitiu número u d’Itàlia era a pocs metres de la seu de la direcció d’investigació antimàfia. I això que el retrat robot del capo mafiós present a totes les comissaries és molt semblant a com és en realitat. Va ser el jutge Paolo Borsellino –a qui, juntament amb Giovanni Falcone, Messina Denaro va fer assassinar– qui el 1989 va escriure el nom de Messina Denaro per primer cop en una investigació. Fill de mafiosos, va ser el pupil de l’altre capo històric de la Cosa Nostra, Totò Riina. Va començar a enriquir-se fent negocis a través de la màfia de ben jove, i li agradava vantar-se que, tot i que conduïa un Porsche, duia rellotges Rolex i vestia d’Armani, cobrava la prestació de desocupació. Ha fet negocis –i es pressuposa que en continua fent– amb el reciclatge de diners, el tràfic de drogues i el desmantellament il·legal de residus en llocs com ara l’Estat espanyol, l’Amèrica Llatina, els Països Baixos, França i el nord d’Àfrica.

Messina Denaro, conegut com U Siccu (‘el sec’), ha estat declarat responsable de desenes d’atemptats i assassinats, com els dels jutges Falcone i Borsellino, pels quals ha estat condemnat a presó perpètua. Va ser ell qui va autoritzar el segrest i l’homicidi del petit Giuseppe di Matteo, el fill d’un mafiós pentito, és a dir, que col·laborava amb la justícia. Per evitar que el pare parlés més del compte, van tenir el nen de 13 anys segrestat durant 25 mesos. Al final, U Siccu va ordenar que el matessin igualment –estrangulat– i que dissolguessin el seu cos en àcid. El principal llegat de Messina Denaro ha estat ser un dels arquitectes de l’aliança de la màfia amb el poder polític, empresarial i financer del país, que encara perdura.