La Moncloa té clar el missatge polític que vol llançar des de la cimera franco-espanyola que s’inaugura avui a Barcelona, i no tem que quedi eclipsat ni aigualit per la protesta independentista que, de manera paral·lela, tindrà lloc a les portes de Montjuïc.

Pel govern de Sánchez, la principal fita de la trobada, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), és donar relleu a la firma del tractat d’amistat i cooperació amb l’Estat francès, destinat a elevar al màxim rang la relació bilateral. En la trobada, que aplegarà Sánchez i Macron acompanyats de sengles delegacions ministerials, la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, es limitarà a la rebuda de la comitiva francesa a l’esplanada del museu, un paper estrictament protocol·lari, com el que tindrà l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Fonts espanyoles descartaven ahir cap apart amb Sánchez més enllà d’aquest moment d’espera de la delegació francesa. Sobre el contingut de les reunions, s’abordarà, entre d’altres, les interconnexions energètiques, el pacte d’emigració i asil, i la reobertura dels passos transfronterers tancats pels francesos, punt en què la part espanyola redoblarà la pressió.

I és que, a falta d’altres acords sobre interconnexions energètiques i cap sobre les ferroviàries, el contenciós dels passos transfronterers tancats des de fa dos anys per França per qüestions de seguretat s’ha convertit en un possible tema de desbloqueig en la cimera. “El tema de l’obertura total o parcial, o gradual, és objecte de discussions entre França i Espanya”, van fer saber fonts de la presidència francesa sobre aquests passos, alhora que anunciaven la creació d’unes brigades policials mixtes per facilitar la reobertura. L’Elisi mou fitxa després de dos anys en què continuen tancats nou punts als Pirineus, quatre d’ells entre Girona i la Catalunya del Nord.

“Ens plantegem la reobertura si som capaços de desplegar aquestes brigades”, van avançar aquestes fonts de l’Elisi, que justifiquen haver suspès la lliure circulació dins l’espai Schengen primer per l’alerta terrorista i, ara, per la immigració clandestina. L’aixecament d’aquests bloquejos depèn, segons París, del calendari de desplegament de les brigades.

Aquesta és una reclamació gairebé des del primer dia dels veïns d’una banda i altra de frontera, pel perjudici econòmic i de mobilitat que provoca. Inicialment es van tancar una vintena de passos a tot el Pirineu, i actualment encara queden els dels colls de Banyuls, la Manrella, la Vinyola i d’Age, a Girona, un altre a Osca i quatre més a Guipúscoa. L’hipotètic acord, que passa per la creació d’una comissió conjunta sobre immigració entre els dos ministeris de l’Interior, s’acompanya de la creació d’un consell de defensa conjunt i la signatura de l’esmentat Tractat d’Amistat i Cooperació.