El cineasta mallorquí Agustí Villaronga, director de pel·lícules del cinema català tan importants com Pa negre, El mar, Incerta glòria o El ventre del mar, ha mort aquesta matinada als 69 anys, segons ha confirmat l’Acadèmia del Cinema Català en una piulada a Twitter. “Aquesta matinada, ens ha deixat a Barcelona el director de cinema Agustí Villaronga envoltat de la seva família i amics”, diu el missatge, i hi afegeix: “El seu talent, sensibilitat, la seva enorme capacitat d’estimar tot el que tocava i les seves pel·lícules, quedaran per sempre.” Agustí Villaronga ha mort a causa del càncer que patia.

Establert a Barcelona, on ha desenvolupat la major part de la seva llarga carrera, Agustí Villaronga (Palma, 1953) va mostrar la seva sensibilitat, talent i forta personalitat ja des dels seus dos primers llargmetratges, Tras el cristal (1986) i El niño de la luna (1989), que va competir a la secció oficial del Festival de Canes. Però va ser amb Pa negre (2010) que va aconseguir la seva màxima popularitat i prestigi, en guanyar 13 premis Gaudí i triomfar també als Goya, amb nou guardons. Va ser la primera pel·lícula en versió original catalana a endur-se els màxims guardons de l’Acadèmia Espanyola. El mar, El rey de La Habana, Incerta glòria i El ventre del mar són altres llargmetratges destacats d’una filmografia brillant i prolífica, basada sovint en grans obres de la literatura catalana (va adaptar novel·les de Blai Bonet, Emili Teixidor, Joan Sales...) i internacional. El seu llegat inclou 24 produccions com a director, inclosos diversos treballs televisius, dinou guions i quinze treballs com a actor, faceta que va cultivar de tant en tant amb petits papers. També va dirigir algunes obres de teatre, possiblement a conseqüència de la seva amistat amb l’escriptor Colm Tóibín. Va estrenar el seu intens monòleg El testamento de María, amb Blanca Portillo, i l’obra Clitemnestra, del mateix autor i protagonitzada per Núria Prims, que interpretava un personatge central d’Incerta glòria.

Es dona la circumstància que aquesta nit es lliuren els premis Gaudí, on el cineasta mallorquí va triomfar amb l’esmentada Pa negre, però també van ser nominats o premiats els seus films El rey de la Habana (quatre guardons), Incerta glòria (vuit guardons) i El ventre del mar (dotze nominacions). Agustí Villaronga mantenia una intensa activitat, malgrat els problemes de salut que l’han afectat darrerament. Ja ha deixat rodada la comèdia Loli Tormenta, protagonitzada per Susi Sánchez, que encara no té data d’estrena, i preparava un projecte amb el títol de Purgatori.

“Normalment les pel·lícules que faig tenen un component tràgic”, comentava Agustí Villaronga en una entrevista a aquesta diari, el març de l’any passat, amb motiu de la gala dels premis Gaudí, on competia amb El ventre del mar. El director mallorquí es va mostrar molt obert i reflexiu. Reconeixia que aquest últim títol no era fàcil per al públic: “Sempre fas les pel·lícules amb una esperança enorme que connectaràs amb el públic, però sempre me’n duc una sorpresa i em dic: «És veritat, Agustí, l’has fet un poc rara». Però no me’n penedesc gens, ni jo ni ningú dels que l’hem feta.”

Reivindicava el cinema personal: “Afortunadament puc fer les pel·lícules amb què em sento molt identificat, igual que els productors. M’agrada un cinema que no és l’estàndard, el corrent general. I continuo pensant que s’ha de seguir lluitant per això, sempre que hi hagi un productor i alguns espectadors interessats.” Acabava de fer 69 anys i va reivindicar la presència i el reconeixement de la gent més veterana al cinema: “Ara es parla molt de la presència de les dones als premis, però l’altre dia vaig llegir un article que deia que als Goya només hi havia sis persones que tinguessin més de 65 anys, que és el meu cas. Vull dir amb això que la meva il·lusió personal és encara estar aquí i que et tenguin en compte en una edat en què cada vegada és més difícil mantenir-se. I els directors són els que ho tenen més fàcil.”

Tornant a la seva activitat al món del teatre, Agustí Villaronga va arrencar amb l’actriu Blanca Portillo en un monòleg intens a El testamento de María, en què es mostra una mare humana que no accepta el destí tràgic del fill. Portillo celebrava el treball de Villaronga en la direcció, on debutava. Uns anys més tard (el director no va poder assistir a la roda de premsa perquè havia recaigut en la malaltia, el setembre del 2021) l’actriu Núria Prims (la Carlana del film Incerta glòria) interpretava Clitemnestra, Tóibín. De nou, oferia un color diferent al de dona venjativa que escriu la mitologia grega i que es desprèn a la majoria de les adaptacions tràgiques. Era una peça, de fet, en què es repetia l’efecte de monòleg, tot i que, aquest cop, les persones a qui parlava s’hi apareixien com ombres fantasmagòriques. Prims recordava en la presentació al Romea que, per fugir de la declamació sobreactuada, Villaronga li demanava que “en comptes de mirar cap amunt, ens demanava que miréssim cap endins.”

Probablement, el treball del director ha estat trobar la sensibilitat i el matís en cada quadre, sigui en produccions ambicioses al cinema com en compromeses posades a escena, al teatre.”