S’ha fet molta publicitat per part del govern central de la quantitat recaptada el 2022 per les diverses figures tributàries que componen el sistema fiscal de l’Estat. De fet, la suma gairebé ha estat qualificada d’espectacular. Ara bé, més enllà de la inflació que ha inflat les xifres d’ingressos públics, aquesta quantitat pot ser veritablement qualificada de rècord? Un avançament del final: no, desgraciadament, no.

L’anàlisi que seguirem no és convencional, perquè se centra en un ràtio poc utilitzada: la recaptació tributària per capita com a únic concepte. El gràfic adjunt recull l’evolució, des del 1995 fins a l’actualitat, de les xifres anuals de recaptació tributària per capita, en milers d’euros corrents de cada any (línia blava) i en milers d’euros constants del 1995 (línia vermella). Una simple ullada al gràfic posa de manifest que la diferència entre les xifres nominals i les reals és abismal en tot el període analitzat, però a partir de certs anys la divergència entre totes dues es dispara.

La diferència entre la recaptació corrent i constant es produeix des del principi. Fins al 1998 és assumible, però a partir de l’any 2000, durant la fase de l’“Espanya va més que bé”, les diferències es tornen inabordables. El primer màxim de la xifra de recaptació tributària nominal s’assoleix el 2007, en el pic de la fase de boom i en l’inici de la crisi en què es troba l’economia mundial. A partir d’aleshores, l’ensorrament, i des del 2009, l’augment de la recaptació nominal, sobretot des del 2012, quan comencen les injeccions de diner gratuït per part del BCE: les amfetamines.

Tanmateix, les xifres reals de recaptació no van evolucionar de la mateixa manera, sobretot des del 2018, últim any, juntament amb el 2017, veritablement normal –amfetamines incloses– i que el virus i el creixement de la inflació van enfonsar.

El resum és simple i evident: mentre que en euros corrents la recaptació fiscal per capita ha passat d’1,84 milions d’euros el 1995 a 5,05 milions el 2022 (el 274% d’augment), la recaptació del 2022 en euros constants del 1995 equival a 1,82 milions, la qual cosa suposa un increment del -0,7%, és a dir una caiguda.

L’evolució de la recaptació fiscal torna a posar de manifest un dels grans problemes de l’economia espanyola, la inflació, i remata la causa de la majoria dels seus mals: la reduïda i insuficient productivitat. La veritat, doncs, és tossuda, i només amb més productivitat, Espanya podrà controlar l’efectivitat de la seva insuficient recaptació fiscal i la inflació, un mal que arrossega des de fa segles i que hipoteca la seva evolució econòmica.