Rússia ha llançat aquest dijous un nou atac massiu amb drons i míssils sobre Ucraïna després de la decisió dels aliats occidentals d’enviar tancs de combat en suport de Kíiv, que demana rapidesa en la instrucció dels soldats ucraïnesos per al maneig dels “Leopard 2”, de fabricació alemanya, i “Abrams”, dels Estats Units.

Rússia ha llançat –entre la nit passada i el matí del dijous– 24 drons kamikaze i 55 míssils contra Ucraïna, després que Alemanya acordés subministrar els seus “Leopard 2” a Ucraïna i permetre a altres països fer el mateix, mentre els Estats Units anunciava l’enviament de 31 tancs “Abrams”.

Segons fonts de l’exèrcit ucraïnès, tots els drons i 47 míssils, la majoria dels quals apuntaven a Kíiv, Vinnytsia i Odessa, han estat derrocats. Almenys una persona ha mort en la capital i altres dues han resultat ferides. Diversos edificis han quedat danyats, entre ells “un objecte d’infraestructura energètica a Kíiv”, tocat per un míssil.

Les autoritats ucraïneses han informat avui d’almenys 11 morts en els successius atacs russos registrats en diverses parts del país, inclosa la capital Kíiv, així com en Zaporíjia.

Almenys altres onze persones també han resultat ferides, segons ha informat el portaveu del Servei d’Emergència de l’Estat, Oleksandr Khorunzhyi, segons el portal Ukrinform.

L’atac no ha sorprès els ucraïnesos, després de l’anterior pausa de 10 dies en els atacs massius contra infraestructures civils i l’“acostumada” resposta russa amb aquesta mena d’atacs als avanços en el suport exterior a Ucraïna.

Els anuncis dels aliats occidentals han suposat un alleujament per als ucraïnesos, que assistien amb preocupació als anteriors retards entorn dels tancs i enmig de continus informes de baixes en intensos combats en Donbass.

En xarxes socials han començat a proliferar fotos de ciutadans amb peces de vestir al·lusives a l’estampat dels tancs Leopard, a manera de gratitud als aliats internacionals. Amb això reflectien també l’esperança que els tancs contribueixin a trencar l’estancament en els fronts perquè Ucraïna pugui recuperar els territoris ocupats i minimitzar les pèrdues entre les seves tropes.

No obstant això, és un alleujament encara cautelós: s’adverteix que les armes hauran d’arribar ràpidament i en número suficient per a marcar realment la diferència.

Ucraïna espera tenir almenys 100 carros de combat llestos per a estar operatius a la primavera, però es necessitaran 300 en la lluita per recuperar una part significativa de les zones ocupades, segons estimacions recents del comandant en cap Valeri Zaluzhnyi.

Als carros de combat també caldria afegir un altre tipus de suport militar. El ministre d’Afers exteriors, Dmytro Kuleba, va assenyalar dimecres que el subministrament de moderns avions de combat serà una nova prioritat en un futur pròxim.

Els analistes militars ucraïnesos coincideixen que l’arribada dels tancs reforçaran “significativament” la capacitat defensiva i ofensiva del país, però no seran “una bala de plata”.

Oleksiy Melnyk, del think tank Razumkov Centri, ha explicat a Efe que la guerra moderna requereix l’ús combinat de tancs, artilleria, infanteria i aviació, amb cada tipus d’armes complementant a la resta, per a obtenir els millors resultats. Mykola Bilieskov, de l’ONG “Come Back Alive”, ha tuitat que creu que els caces occidentals de quarta generació acabaran formant part de l’arsenal de l’exèrcit ucraïnès.

Segons Bielieskov, la promesa de lliurar tancs, altres blindats i artilleria a Ucraïna pot incitar a Rússia a avançar una gran ofensiva, abans que l’exèrcit ucraïnès estigui significativament reforçat.

Això podria ser contraproduent per a Rússia i augmentar les seves pèrdues. Les seves tropes han aconseguit detenir en gran manera els avanços ucraïnesos després de passar a una estratègia més defensiva, arran de les derrotes a Khàrkiv i Kherson.

Els ucraïnesos no veuen en l’esperat enviament de tancs a Ucraïna un perill d’“escalada”, terme utilitzat per comentaristes estrangers en relació amb els riscos d’augmentar el suport militar a Ucraïna.

Tokariuk considera que la decisió dels aliats occidentals indica que creuen que Ucraïna “pot guanyar aquesta guerra i, la qual cosa és potser més important, que el cost que la perdés i Rússia la guanyés seria molt major en termes de seguretat mundial que en cas contrari”.