Política

Moscou respon a l’anunci de lliurament de tancs a Kíiv

Llança una altra onada d’atacs sobre Ucraïna que provoquen almenys 11 morts

Considera que l’OTAN i els països occidentals s’estan “implicant directament” en el conflicte

Berlín subministrarà els blindats entre març i abril

El Canadà enviarà quatre Leopard en les “pròximes setmanes”

Ucraïna va rebre ahir una altra pluja de míssils russos, l’endemà que els EUA i Alemanya anunciessin que els subministrarien carros de combat per frenar l’invasor. Almenys onze persones van morir i onze més van resultar ferides en l’onada de bombardejos arreu del país. Els pitjors atacs –contra edificis residencials– es van registrar a la capital, Kíiv, però també van ser colpejades dues instal·lacions energètiques de Zaporíjia.

“Moscou percep el que fan l’OTAN i els països occidentals com una participació directa en el conflicte a Ucraïna”, va afirmar el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, en relació amb el compromís d’enviar tancs a Kíiv.

El cap de l’exèrcit ucraïnès, Valeri Zaluzhni, va assegurar que les forces russes van llançar ahir 55 míssils des de l’aire i el mar. D’aquests, 47 van ser interceptats per les defenses antiaèries, inclosos una vintena al voltant de Kíiv. Prèviament, fonts de les forces aèries ucraïneses van assegurar haver abatut diversos drons de fabricació iraniana llançats pels russos des del mar d’Azov, al sud del país. A conseqüència d’aquesta ofensiva, es van imposar nous talls de llum a la capital i en altres regions ucraïneses.

D’altra banda, Alemanya entregarà els tancs Leopard 2 promesos a Ucraïna entre finals de març i principis d’abril, segons va informar ahir el ministre de Defensa, Boris Pistorius, l’endemà que el canceller Scholz donés llum verd a aquests lliuraments i també als dels seus aliats. En la seva primera visita a tropes de la Bundeswehr (exèrcit alemany) des que va assumir el càrrec fa una setmana, Pistorius va justificar la tardança en l’autorització dels blindats. “No vam dubtar; vam negociar”, va declarar, en referència al consens assolit amb els aliats. Scholz va comunicar dimecres que Berlín entregarà una companyia de Leopard 2A6 del seu exèrcit –equivalent a 14 unitats–, a més d’autoritzar els aliats que en disposin a afegir-se a aquests lliuraments. L’objectiu és reunir dos batallons –uns 88 carros de combat– principalment entre els socis europeus. Als d’Alemanya s’hi afegiran, previsiblement, 14 de Polònia, més un nombre no concretat d’unitats d’altres països que han manifestat la disposició de participar en els enviaments, com ara els Països Baixos, l’Estat espanyol, Noruega i Finlàndia. També el Canadà proporcionarà “en les pròximes setmanes” quatre Leopard 2 i entrenarà soldats ucraïnesos en el seu ús.

Pel seu cantó, els EUA van confirmar dimecres l’entrega de 31 blindats Abrams, mentre que el Regne Unit hi vol fer arribar els seus 14 Challenger 2 “a finals de març”. França, fins ara, s’ha limitat a “no descartar” unir-se a la coalició amb els seus Leclerc.

Quant a l’Estat espanyol, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va indicar ahir que ja treballa amb la indústria per determinar quants Leopard 2A4 –ara emmagatzemats en desús– són recuperables per posar a punt i enviar a Ucraïna.

Zelenski demana també míssils i avions de combat

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha instat els aliats a enviar amb celeritat els carros de combat compromesos. També els demana míssils de llarg abast i avions de combat.

Més sancions dels EUA a alts càrrecs russos

Els EUA van sancionar ahir diversos càrrecs del govern rus, inclòs el ministre d’Indústria, i cinc entitats i un individu vinculats al grup de mercenaris Wagner, designada organització criminal per Washington. Entre els sancionats hi ha responsables que controlen la producció de material de guerra per utilitzar a Ucraïna i que han facilitat el reclutament de presoners russos al grup Wagner.

Engega la plataforma de reconstrucció d’Ucraïna

La plataforma que coordina donants i agències per impulsar el procés de reparació, recuperació i reconstrucció d’Ucraïna, creada al desembre, es va posar en marxa ahir, segons va informar la Comissió Europea. La plataforma la integren els països del G-7 i la UE i institucions financeres com ara el Banc Europeu d’Inversions, el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament, l’FMI i el Banc Mundial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.