L’Audiència Nacional ha ordenat aquest divendres l’ingrés a presó sense fiança de l’home que va ser detingut dimecres com a presumpte autor de l’enviament de sis sobres amb material explosiu a destinataris com el president del govern espanyol, Pedro Sánchez; la ministra de Defensa, Margarita Robles, o les ambaixades d’Ucraïna i Estats Units a Madrid.

El sospitós, de 74 anys i detingut abans d’ahir a Miranda de Ebro (Burgos) en la operació Konvert (sobre, en ucraïnès), ha passat aquest matí a disposició del Jutjat d’Instrucció 4 de l’Audiència Nacional (AN) espanyola, però s’ha acollit al seu dret a no declarar davant el jutge, segons fonts judicials.

Després de la compareixença, el magistrat José Luis Calama ha acusat el detingut de sis delictes de terrorisme, dos dels quals agreujats pels enviaments a Sánchez i Robles, i un altre d’utilització d’artefactes explosius inflamables o incendiaris amb finalitat terrorista.

El magistrat accepta la petició de la fiscalia de presó incondicional en apreciar que existeix risc de fugida i de reiteració delictiva.

En aquest sentit, argumenta que la gravetat dels delictes imputats –que podrien una pena de 20 anys de presó– intensifiquen el risc de fugida. A més, considera que la “transcendència de les seves violentes accions com a mitjà de propaganda de l’ocupació russa a Ucraïna” podrien “facilitar la seva fugida a territori rus”.

El jutge també veu un “alt risc de reiteració delictiva”.

En la seva interlocutòria, el jutge admet que no hi ha indicis que el detingut, un funcionari jubilat de l’Ajuntament de Vitòria, pertanyi o col·labori amb cap banda o grup organitzat terrorista. No obstant això, entén que tant per les accions per les quals se l’investiga –l’enviament de les cartes bomba–, el context en el que es produeixen –la guerra d’Ucraïna– com els destinataris als que anaven adreçats els sobres evidencien que en el seu ànim hi havia l’objectiu d’“alterar greument la pau pública”.

Segons ell, amb aquestes cartes el detingut buscava “transmetre el missatge que en trobem davant unes accions efectuades per persones vinculades a Rússia” contra els interessos d’Espanya i Estats Units com a represàlia pel seu suport a Ucraïna enfront de l’ocupació russa i “obligar els poders públics del nostre país a abstenir-se del suport mostrat” a Kíiv. El jutge veu reafirmades aquestes intencions amb la “persistència en l’execució d’aquestes accions” i, de forma indiciaria, pel contingut de pàgines web russòfiles consultades pel detingut.

L’ara investigat va enviar entre finals de novembre i principis de desembre sis sobres amb material pirotècnic a diversos organismes oficials i diplomàtics: el Palau de la Moncloa, el ministeri de Defensa, el centre de satèl·lits de la base militar de Torrejón de Ardoz, la empresa Instalaza, i les ambaixades d'Estats Units i Ucraïna a Madrid, respectivament. El paquet adreçat a la legació diplomàtica ucraïnesa va provocar un ferit lleu.