L’Audiència de Madrid ha confirmat la sentència d’un jutjat madrileny que va absoldre de calúmnies el coronel de l’Exèrcit retirat que va acusar l’ex-vicepresident del govern Pablo Iglesias d’afavorir països com Veneçuela, l’Iran i el Marroc i facilitar-los informació classificada, cosa que constituiria traïció.

La cort provincial desestima el recurs d’Iglesias contra la resolució del Jutjat Penal 31 de Madrid, que va absoldre D.C.L. en la querella per calúmnies i injúries que va plantejar Iglesias arran d’articles a El Correo Español i entrevistes en les quals vinculava l’exministre amb el narcotràfic veneçolà i amb un suposat finançament iranià.

En la seva sentència, els magistrats rebutgen el recurs del polític i ratifiquen la sentència del jutjat en dubtar que les expressions difoses “tinguin la suficient força i consistència com per entendre que són de tal gravetat que hagin afectat el seu honor fins al punt que mereixi una tutela penal”.

La Sala afegeix que “això és així ja no només pel circumstancial del fet sinó pel clima convuls que existeix actualment en el debat polític, en el qual qualsevol tipus de desqualificacions efectuades s’anul·len o obliden per les següents sense que deixi seqüela en l’honor dels intervinents”.

El tribunal estableix que els comentaris sobre Pablo Iglesias no són imputacions clares i concretes i coincideixen amb el jutjat en concloure que “manquen de precisió suficient com a instrument d’una imputació de fets assimilable a la calúmnia, ja sigui per estar construïdes sobre un rumor i no sobre una afirmació o per inespecífiques”.

“Vincular algú amb el narcotràfic no és suficient a efectes penals sinó que requereix un desenvolupament addicional”, assenyala la sentència. Els magistrats també treuen ferro a “dir d’algú que «està a sou» d’una organització o Estat”, ja que consideren que “aquest terme té una càrrega metafòrica en el context utilitzat”.

Els jutges recorden que “per poder condemnar per calúmnia és imprescindible descriure una conducta mitjanament detallada que permeti discernir els elements essencials del tipus penal amb els vocables socialment utilitzats”. “Quan aquest requisit no concorre, perd aquesta qualitat per convertir-se en burda insinuació incapaç d’omplir l’exigència de l’article del Codi Penal que castiga aquest delicte”, afegeix l’escrit.