Oriol Tonietti és un músic de raça: té 29 anys i una llarga trajectòria als escenaris, perquè va començar a actuar en públic als 12 anys. El cognom sona, i sona molt, perquè és fill de Jordi Tonietti, un dels grans noms de la cançó i l’animació infantil a Catalunya, amb qui l’Oriol encara actua en alguns bolos com a bateria, com també ho fa amb els ebrencs Pepet i Marieta i ho ha fet amb altres formacions i solistes, com ara Sara Terraza. Però ara publica, finalment, el seu primer disc amb composicions pròpies, No Limit, que el segell gironí U98 Music publicarà demà.

“Sempre he tingut inquietud de compondre cançons, per desfogar-me i treure coses que tenia al cap. De fet, en el disc hi ha cançons que tenen com deu anys. Han estat uns cinc anys de gravació, a l’estudi que tenim a casa amb el meu pare, a Espinavessa [Alt Empordà], perquè volia fer-ho bé i a foc lent i ningú no em manava la pressa”, explica Oriol Tonietti, que reconeix que totes les cançons han nascut d’una manera natural, fruint d’una determinada inquietud del moment, excepte una, Baixem del cel, que va llançar el 13 de desembre passat com a primer single d’avançament del disc. “Tenia gairebé el disc acabat, però em faltava un single i el vaig compondre amb aquest propòsit. Ha estat la cançó més fàcil de fer”, diu. Baixem del cel és un potent i lluminós tema de pop-rock, amb una tornada perfecta que entra a la primera. Un gran single.

Fa pocs dies, el 17 de gener, s’ha publicat el segon single, Al salir el sol, una cançó en castellà més tranquil·la, una balada de comiat en què sobresurt un bon treball de guitarra. “Tot i que fins ara m’he dedicat professionalment a la bateria, com a solista vull centrar-me més en la guitarra”, afirma Tonietti , que ha gravat el disc amb les aportacions en alguns temes de la seva germana Isaura als cors, Nil Bribian (bateria), Aleix Cansell (teclats), Raül Marc (orgue Hammond) i Àlex Almirall, que, a més de tocar-hi saxos, també ha fet amb Tonietti les mescles del disc, masteritzat per Ferran Conangla i amb disseny gràfic d’Alba Esparza. En directe, el grup de Tonietti es completarà amb Jaume Àvila (baix) i Marcel Castellví (guitarra), tots dos membres de la banda de Nil Moliner.

El disc s’obre amb un Intro i es tanca amb una Outro instrumentals, i, tot i que els seus onze temes no arriben a formar una unitat com a disc conceptual, “tot està entrellaçat d’alguna manera i el conjunt està molt ben pensat perquè sigui escoltat de dalt a baix, com una obra unitària”, segons el seu autor, que mostra la seva visió del món en les crítiques i reivindicatives Off World i El compte enrere. El títol del disc, No Limit, té a veure amb “un procés de creixement personal”. “Es tracta de conèixer els teus límits, però justament per no autolimitar-te. Fins que no els coneixes, no pots créixer més com a persona”, argumenta. Diu que ja té material per a dos discos més, però cap pressa. “M’ho agafo com una marató, una carrera de fons per a tota la vida. I aquest disc és un començament, no un final.”